Això acaba de començar


13/07/2015 – Pau Bofill (@paubofill on Twitter)

Avui, per instint ja, uns quants hauran posat Teledeporte amb l’esperança de veure una etapa del Tour i s’han trobat, potser, amb un partit de tennis, per variar. Els dies de descans no són un bon dia per als amants del ciclisme, i més avui després de la trista notícia que ens ha donat el ciclista Ivan Basso. Així que per alleujar almenys una mica aquesta buidor, és potser el moment d’analitzar una mica el viscut en aquestes primeres etapes.

Francament, s’ha anat de més a menys, quelcom potser previsible. La contrarellotge del dissabte va marcar les primeres diferències, tot i que força petites. El diumenge, en el vent, la pluja i uns inspirats Benatti i Tosatto, entre d’altres, van provocar ventalls deixant a davant un petit grup amb Froome, Contador i Van Garderen. La resta de favorits van perdre un minut i mig. L’etapa del dilluns, més que emocionant, va ser un pèl estranya. La neutralització de la cursa a mitja etapa degut a una forta caiguda va obligar a aturar la cursa donat que l’organització s’havia quedat sense ambulàncies. Ciclistes com Simon Gerrans o Tom Dumoulin van abandonar i el fins aleshores maillot groc, Fabian Cancellara, ho va fer en acabar l’etapa. El Purito realitzà una demostració de força al Mur d’Huy. Les diferències entre els favorits van ser mínimes excepte Pinot, que va perdre un minut i mig.

El Purito tornà a guanyar a Huy tres anys després.

El Purito tornà a guanyar a Huy tres anys després.

L’esperada i alhora temuda quarta etapa decepcionà i alleujà a parts iguals. A diferència del succeït en les etapes prèvies, aquesta fou força tranquil·la i només Pinot va tornar a cedir temps, abandonant gran part de les seves opcions de podi. Les tres etapes següents, totes propícies per als més ràpids en excepció de la sisena, amb una petita pujada a Le Havre, van ser bastant tranquil·les, adormint a més d’un. Només el final a Le Havre va ser mínimament emocionant, i no per bé: la caiguda i posterior abandonament del mallot groc Tony Martin, implicant altres ciclistes com Nairo Quintana.

Tony Martin va guanyar a Cambrai i abandonà al cap de pocs dies.

Tony Martin va guanyar a Cambrai i abandonà al cap de pocs dies.

La cosa millorà el dissabte, però tampoc molt. L’excessiva vigilància entre els favorits regalà la victòria a un immens Alexis Vuillermoz al Mûr de Bretagne. Només Nibali perdé 10 segons, quelcom sorprenent i alarmant, ja que en el grup dels favorits arribaren ciclistes com Martens, Gallopin o Sagan, és a dir, el ritme imposat no era a priori prou dur com per deixar enrere el vigent campió de la ronda gala. La contrarellotge per equips d’ahir, a diferència del que alguns esperaven, tampoc va marcar excessives diferències entre els favorits, a excepció del Purito, qui va perdre quasi 2 minuts. Com va succeir també a Huy, es va veure molt bé a Chris Froome.

– Els 4 fantàstics i un personatge cada vegada menys secundari:

a) Chris Froome: Sembla estar un esglaó per sobre de tots. No només pel temps que té ja respecte la resta sinó també per la força que va demostrar tenir a Huy i a la crono per equips. És encara molt d’hora i queda el més dur però, ara per ara, és el màxim favorit.

Chris Froome és el màxim favorit a les apostes.

Chris Froome és el màxim favorit a les apostes.

b) Nairo Quintana: Tot i estar a gairebé dos minuts de Froome, no pot estar enfadat. Ha salvat la primera setmana i ara arriba el seu terreny. Retallar tant de temps a Froome serà molt difícil però l’ambició del colombià no sembla tenir límits i sembla ser l’únic capaç de plantar cara al britànic.

c) Alberto Contador: Està a només un minut de Froome però no se’l veu molt fi. La pèrdua de temps a Huy (tot i que va ser força petita) i les seves cares de patiment, aparentant estar encara arrastrant l’esforç fet al Giro, no són bons presagis per al de Pinto. No obstant això, encara queda molt i seria quasi un pecat descartar-lo tan d’hora.

d) Vincenzo Nibali: El vigent campió del Tour està començant a decebre. Se’l va veure bé a la primera etapa i sobre les pedres, però al Mûr de Bretagne i a la contrarellotge per equips va perdre temps, situant-se ja a més de dos minuts de Froome, i no va donar una bona impressió. Veurem.

Nibali va cedir uns segons al Mûr de Bretagne.

Nibali va cedir uns segons al Mûr de Bretagne.

… i e) Tejay Van Garderen: Tothom augurava una lluita a quatre però sembla que pot haver-hi un convidat d’última hora. Van Garderen s’està mostrant molt fort i és ja segon a la general a dotze segons de Froome. El segon classificat al Critérium du Dauphiné comença a postular-se com a candidat al podi final. Com a mínim.

– Sorpreses:

a) Tejay Van Garderen: És encara molt d’hora, però l’americà sembla voler donar guerra. Ha sobreviscut a la perfecció a la primera setmana, aconseguint arribar amb el primer grup el dia dels ventalls i el del pavè i guanyant la contrarrellotge per equips. Plantarà cara als màxims favorits? Ho sabrem d’aquí poc.

b) Alexis Vuillermoz: Amb Bardet i Péraud força lluny dels millors, el francès ha salvat ja el Tour de l’AG2R La Mondiale. Va aconseguir una meritòria tercera posició a Huy i sobre tot va sorprendre al grup de favorits al Mûr de Bretagne, aconseguint la victòria gràcies als dubtes que hi va haver darrere.

c) André Greipel: Sense Kittel, s’esperava que tornés l’hegemonia de Cavendish però l’alemany no ho ha volgut. Dos victòries d’etapa salven el Tour del Lotto-Soudal a l’espera del que pugui fer Gallopin aquests propers dies.

La primera setmana del goril·la ha estat excel·lent.

La primera setmana del goril·la ha estat excel·lent.

– Decepcions:

a) Thibaut Pinot: Sap potser greu dir-ho, però és així. La mala sort l’ha tocat de ple i, entre caigudes, ventalls, punxades i mals dies, el francès, un dels pocs que podia haver plantat cara al Big Four, ha perdut les seves opcions. Psicològicament ha estat un cop dur. Un atac des de lluny a la desesperada o anar a per etapes són potser les opcions que li queden ara mateix.

Va guanyar a Romandia i Suïssa. El Tour haurà d'esperar.

Va guanyar a Romandia i Suïssa. El Tour haurà d’esperar.

b) Luca Paolini: El primer positiu del Tour. Per cocaïna. Tot i haver assumit les culpes, l’acte ja està fet i l’italià pot haver disputat ja la seva última cursa com a ciclista professional.

c) Alexander Kristoff: Ha aconseguit 18 victòries aquesta temporada però tal rendiment no s’està veient reflectit al Tour. No va poder disputar l’esprint ni el dia dels ventalls i el del pavè i ha aconseguit un quart i un cinquè lloc als dos que ha disputat. Bastant fluix.

El que ens espera…


06/07/2015 – Pau Bofill (@paubofill on Twitter)

Deixant de banda la contrarellotge individual del passat dissabte la qual, llevat de l’enrenou que va muntar l’affaire Boom, va ser força tranquil·la, les dues primeres etapes en línia del Tour han estat molt mogudes. Marcades ambdues per incidents succeïts a més de 50 quilòmetres de meta, han aconseguit que ens oblidem de la temuda quarta etapa: la del pavè. És, tot i l’emoció viscuda aquests dos últims dies, un fet que sorprèn, ja que a mesura que ens hem anat apropant al dia, l’amenaça de pluja ha anat creixent perillosament. No obstant això, la seva presència és encara una incògnita.

Sense Tom Boonen i amb Cancellara, quasi descartat, sembla ser que tornaran a ser aquells ciclistes que es van disputar Paris-Roubaix, Tour de Flandes, etc, els que s’haurien de jugar l’etapa. Gent com Peter Sagan, Alexander Kristoff, Sep Vanmarcke, Geraint Thomas o John Degenkolb són, a priori, els grans favorits. Però aquí hi ha un element diferenciador pel que fa a les clàssiques de primavera: el rol de líder. La majoria d’ells tenen un cap de files, cosa que provocarà que molts d’aquests hagin de sacrificar les seves opcions de victòria per a protegir-lo. Sagan potser haurà de protegir a Contador, Kristoff al Purito, Vanmarcke a Gesink, Thomas a Froome i Degenkolb a Barguil. Mentre l’any passat, ciclistes com Sagan, Cancellara, Keukeleire, o el guanyador Boom tenien més llibertat de moviment, enguany es veuran condicionats per la presència d’un aspirant per a la classificació general a l’equip.

Boom va guanyar l'any passat en una èpica i plujosa etapa.

Boom va guanyar l’any passat en una èpica i plujosa etapa.

Plogui o no, l’etapa serà segurament decisiva, ja que no seria estrany veure algun favorit abandonar (tot i que Froome fou l’any passat l’únic ciclista en baixar-se de la bici al llarg de l’èpica etapa) o perdre una quantitat important de temps. La gran majoria de ciclistes que lluiten per la general buscaran acabar l’etapa amb la menor pèrdua de temps possible. El recent guanyador de la ronda gala, Vincenzo Nibali, té una oportunitat d’or per a recuperar bona part del temps perdut el diumenge i alhora demostrar que el que va succeir l’any passat no va ser casualitat. Serà interessant veure també si altres favorits proven sort. Ciclistes com Pinot o Rui Costa, els quals han perdut força temps al llarg d’aquestes dues accidentades etapes, poden també intentar retallar distàncies amb Froome i companyia.

Deixant de banda a Nibali, els altres tres grans favorits es troben amb l’etapa que menys els afavoreix de tot el Tour. Froome no va ni ensumar les pedres l’any passat, sent el seu rendiment al pavè una incògnita. Contador l’any passat va perdre quasi tres minuts respecte Nibali i uns quants segons respecte altres rivals com Van Garderen, Pinot o Valverde. Quintana s’ha estrenat enguany al pavè, acabant a la Dwars door Vlaanderen (A través de Flandes) i abandonant a la E3 Harelbeke. Com Contador, sembla ser que es limitarà a minimitzar danys.

Quintana ja ha tastat enguany les pedres a Bèlgica.

Quintana ja ha tastat enguany les pedres a Bèlgica.

L’etapa de pavè de l’any passat fou una de les millors etapes de la història recent del Tour de França. Si la pluja acompanya o alguns ciclistes ho volen, la d’enguany pot ser-ho també. El pavè es va fent un lloc a poc a poc al recorregut del Tour de França, sent-ne un gran atractiu. I, francament, potser s’hauria de quedar; les Grans Voltes no s’haurien de limitar només a contrarellotges i finals en alt.

Arrière du Peloton (de moment)


28/06/2015 – Pau Bofill (@paubofill on Twitter)

Quintana, Froome, Contador i Nibali. Portem setmanes sentint-ne a parlar d’ells. Els quatre fantàstics, en diuen. I, si els pronòstics es compleixen, en sentirem també molt a parlar d’ell al llarg del mes de juliol. Ciclistes d’un altre planeta, amb victòries que no es poden comptar amb els dits de la mà. I no només ells, també sentirem a parlar d’altres favorits a guanyar el Tour com Thibaut Pinot, Joaquim Purito Rodríguez, Tejay Van Garderen, Alejandro Valverde, etc. Altres com Cavendish, Kristoff, Sagan, Tony Martin, entre d’altres, també tindran els seus dies.

Amb tants grans ciclistes per a només 21 etapes, pocs es fixaran en aquells ciclistes que enguany debuten a la cursa per etapes més important. Molts d’ells, joves, inexperimentats, intentaran limitar-se a arribar sans i estalvis als Camps Elisis i, si les cames acompanyen, poden provar sort en alguna escapada. No obstant això, d’entre aquests rookies podria sortir-ne un futur campió d’una gran volta, un as sobre les pedres o un campió del món. Vés a saber.

A diferència dels equips World Tour, amb ciclistes ja més consagrats al ciclisme d’elit, els equips Pro Continentals solen portar alguns d’aquests ciclistes joves i amb poca experiència. És el cas de l’alemany Emanuele Buchmann (Bora-Argon 18), el francès Christophe Laporte (Cofidis), l’argentí Eduardo Sepúlveda (Bretagne – Séché Environment) o l’eritreu Merhawi Kudus (MTN – Qhubeka), sent aquest últim el ciclista més jove de la vinent edició amb només 21 anys i 184 dies.

buchmann-1S’estava escrivint aquesta publicació quan un dels ciclistes de la qual en formen part s’ha proclamat campió en ruta del seu país, ni més ni menys que d’Alemanya. Emanuel Buchmann, ciclista del Bora-Argon 18 de només 22 anys, debuta també enguany en un equip Pro Continental. No obstant això, els seus resultats en aquests primers sis mesos de competició no són gens dolents, tenint en compte la seva edat. Bon escalador, no tant contra el rellotge, ha estat 18è al Critérium International (2.HC), 20è al Giro del Trentino-Melinda i ha firmat una bona actuació al Critérium du Dauphiné, finalitzant les dues últimes etapes a pocs minuts dels millors. El seu equip ve al Tour amb Sam Bennett, debutant també en una Gran Volta, com a principal carta per als esprints, però de ben segur que tindrà les seves oportunitats en alguna etapa.

laporte-1Christophe Laporte és, amb 22 anys, una altra de les esperances del ciclisme francés, integrant d’aquesta nova generació de ciclistes francesos liderada per Pinot, Bardet, Bouhanni, entre d’altres. El de Cofidis es defensa força bé en les contrarrellotges però sobretot està demostrant ser un dels ciclistes a tenir en compte a les Ardenes en els propers anys, gràcies a la seva bona punta de velocitat i ser un bon escalador, especialment en ports curts i explosius. L’abundància d’etapes de mitja muntanya i de finals en alt li seran favorables. Difícilment aixecarà els braços, però se’l podria arribar a veure en algun Top-10,

sepulveda-1Eduardo Sepúlveda (Bretagne – Séché Environment) és potser el més conegut dels quatre. Les seves excel·lents actuacions, tant aquest any, aconseguint finalitzar 4rt a San Luis (2.1), 2n a Turquia (2.HC) i 5è a la recent Route du Sud (2.1), a més de guanyar la Classic Sud Ardèche (1.1), com l’any passat, que fou 5è al Critérium International, entre d’altres, han permès a l’argentí començar a fer-se un nom a pilot internacional amb 24 anys. És un escalador excel·lent i rendeix contra el rellotge. El recorregut del Tour, juntament amb un equip sense un líder clar, el converteixen en un possible candidat a un Top-20 final. Això sí, l’última setmana se li podria fer dura.

kudus-1I en quart lloc hi ha Merhawi Kudus (MTN-Qhubeka), ciclista eritreu molt jove, de només 21 anys, és una de les perles del continent africà. Ja demostrà l’any passat la seva valia com a escalador sent 5è a la Route du Sud (2.1) i 2n al Tour de Langkawi. Disputà i acabà també la Vuelta a Espanya. La temporada d’enguany, segurament amb les mirades posades al Tour, està sent un pèl més discreta, tot i firmar bones actuacions com un desè lloc al Trofeu Serra de Tramuntana (1.1), finalitzant 7è a Hazallanas, durant la Volta a Andalusia, a prop de ciclistes com Mikel Nieve (SKY) o Wilco Kelderman (TLJ), i 19è al Giro del Trentino-Melinda (2.HC). Si li donen llibertat i les cames l’acompanyen, és possible que el veiem en l’escapada d’alguna etapa d’alta muntanya.

No són Els quatre fantàstics, ni els veurem esprintant al costat de Cavendish a París ni disputant l’etapa al Mur d’Huy a Valverde i Purito. No vénen a aquest Tour amb el cartell de favorits, sinó amb el de debutants, fet que els hauria de treure pressió i poder veure de què són capaços. No són els únics ciclistes que debuten en un Tour de França, d’altres com el mencionat Sam Bennett (BOA), Luke Rowe (SKY) -8è a la passada edició de la Paris – Roubaix-, Michael Matthews (OGE) -baixa l’any passat a última hora per lesió-, entre d’altres.

Tour de França 2015: La prèvia


27/06/2015 – Javier Gilabert (@javigila on Twitter)

La 102a edició del Tour de França es presenta com una de les més igualades dels últims anys, sense un clar dominador i amb un recorregut que obre les portes a més candidats de cara a la lluita per la victòria final. ASO, organitzadora de la ronda francesa, ha decidit optar per un traçat amb molta muntanya, amb vuit finals en alt, i poca contrarellotge, tan sols els 13,8 quilòmetres inaugurals a Utrecht i la cronometrada per equips de 28 quilòmetres al final de la primera setmana de cursa. Aquest primer terç estarà marcat amb un tast de les clàssiques d’abril, recorrent el pavé i pujant el mur d’Huy. Els blocs de muntanya, primer als Pirineus i després als Alps, ens poden oferir un espectacle diari i és que al, llarg d’aquesta temporada, hem vist jornades molt emocionants amb multitud d’esdeveniments, des d’una gran volta com el Giro, fins a una volta d’una setmana com el Dauphiné. Això ens fa pensar que la gran ronda per excel·lència no ens hauria de fallar. Per si no hi havia prou, l’organitzador ha incorporat bonificacions (10, 6 i 4 segons) en meta, desaparegudes des del 2007.

La sortida

kristoffUn any més, els organitzadors han dut la “Gran Départ” més enllà de les fronteres de l’hexàgon. Una contrarellotge individual, que amb 13,8 quilòmetres podria titllar-se de pròleg, donarà el tret de sortida a aquesta nova edició. Tot i que no haurien de ser decisives, en aquesta primera jornada es produiran les primeres diferències entre els favorits, especialment per aquells inexperts contra el rellotge. L’espectacle no haurà fet més que començar, Utrecht tornarà a ser protagonista sent l’inici de la segona etapa, primera jornada en línia, que fa pensar en un final a l’esprint a Zélande. Amb la novetat de les bonificacions, podríem veure un canvi de líder, depenent del temps perdut el dia anterior. Serà l’hora dels Cavendish, Degenkolb, Kristoff o Sagan, aquests dos últims, amb opcions de marcar un bon registre en la primera etapa i optar al groc diumenge. Els candidats a la general iniciaran aquest mateix dia la setmana més complicada en quant a evitar caigudes i talls, per tal d’arribar en bona condició física i mental als blocs de muntanya.

El tast de les clàssiques d’abril

pave-2014Dilluns, amb la tercera etapa, arribarà una primera prova pels favorits, la jornada finalitzarà al mur d’Huy amb la Côte de Cherave com a obstacle previ que ja hem vist, a la passada Fletxa Valona, que pot trencar el grup abans d’encarar la pujada final. A més d’estar en joc les bonificacions, Huy pot crear els primers talls, i és que les duríssimes rampes del mur, genera sempre diferències. Els classicòmans com Valverde, Alaphilippe, Dan Martin o Joaquim Rodríguez no voldran fallar en aquesta primera oportunitat per alçar els braços i, depèn de com es presenti, vestir el prestigiós mallot groc. Els espanyols porten triomfant a Huy des del 2012 (Rodríguez, Moreno i Valverde x2), així que tindran tots els números d’acabar amb la seva sequera de victòries, són ja tres anys sense guanyar etapa al Tour. Endinsats en el territori de les clàssiques de primavera, la quarta etapa travessarà 13 quilòmetres de llambordes distribuïts en set trams. Ja vam veure l’any passat que no val a badar, i és que aquesta etapa pot crear moltes més diferències que una etapa d’alta muntanya. Més de dos minuts i mig va treure un Nibali èpic a Contador, mentre que altres rivals com Froome, es veien obligats a baixar-se de la bicicleta just abans de trepitjar les primeres pedres. La meteorologia tornarà a ser un factor clau en aquesta jornada. Equips com Katusha (Kristoff-Rodríguez), Tinkoff-Saxo (Sagan-Contador) o Sky (Thomas-Froome) hauran de decidir en si protegir el seu líder o lluitar per la victòria parcial.

Homes ràpids, Mûr i contrarellotge per equips

mur-bretagneDeixant enrere aquesta espècie de tornada al mes d’abril, vindran a continuació, tres dies per als homes ràpids. De dimecres a divendres, finals a Amiens, Le Havre i Fougères. El final de la sisena etapa, però, amaga una trampa en el quilòmetre final, on els corredors es trobaran la côte d’Ingouville (850 metres al 7%), que, molt probablement, descartarà esprínters més purs. A banda d’Huy, els candidats a la general tornaran a ser protagonistes dissabte, la vuitena etapa tindrà final al Mûr de Bretagne (2km al 6,9%), visitat per últim cop al 2011 on Evans va endur-se la victòria davant un Contador que alçava el braç tímidament. Serà important acabar aquest primer bloc amb l’equip sencer, evitant ferides i abandonaments, doncs diumenge es farà la segona i última prova contra el rellotge, els 22 equips recorreran 28 quilòmetres accidentats entre Vannes i Plumelec, amb els 1,7 quilòmetres finals al 6,2%.

Pirineus

tourmalet-voecklerLa caravana es traslladarà a Pau per fer el primer dia de descans, recuperar i, sobretot, agafar forces, doncs la marxa es reprèn amb el primer bloc de muntanya: tres dies als Pirineus. La Pierre-Saint-Martin, pujada inèdita al Tour, serà la primera presa de contacte amb l’alta muntanya i arribarà en el dia de la festa nacional a França. Aquesta primera jornada pirenaica no tindrà dificultat alguna fins a l’arribada al peu d’aquest “Hors Catégorie” amb 15,3 quilòmetres al 7,4%. Arribarà així l’hora de la veritat per conèixer l’estat de forma dels candidats a la victòria final. Sense aixecar el peu, la jornada següent sortirà de Pau amb petites cotes en la primera meitat de l’etapa per després seguir amb Aspin (12km al 6,5%), el mític Tourmalet (17,1km al 7,3%) i el final a Cauterets (6,4km al 5%), una etapa semblant a la del Mortirolo-Sestriere que vam viure al passat Giro. Veurem atacs al Tourmalet? És possible, però s’hauran de regular les forces per no arribar fluix a la tercera setmana i a l’etapa de l’endemà. Dijous, ja en la dotzena etapa una autèntica jornada cinc estrelles tancarà el bloc als Pirineus. En 195 quilòmetres els corredors hauran de superar Portet-d’Aspet (4,3km al 9,7%), La Core (14,1km al 5,7%), Lers (12,9km al 6%) i el final en alt a Plateau de Beille (15,8km al 7,9%). Haurà agafat el Tour un patró definitiu després d’aquest primer bloc?

Transició amb Mende i el descens a Gap

purito-mendeEl gran grup tornarà a tocar de peus a terra a partir del divendres, l’etapa sortirà de Muret i finalitzarà a Rodez en una jornada amb un terreny trencacames a l’últim terç i amb final en rampell: 570 metres al 9,6%. Un dia assenyalat per la fuga si és que cap dels equips amb aspirants a la general no vol emportar-se un bon botí en bonificacions. La catorzena etapa, dissabte, tornarà a posar a prova els favorits, i és que el final a Mende (Croix Neuve, 3km al 10,1%), on Joaquim Rodríguez assolí en el 2010 la seva única victòria al Tour, pot servir per retallar (o augmentar) diferències de, sense exagerar, mig minut. De nou, entraran en joc les bonificacions, i l’estat de forma dels homes explosius, a l’hora de decidir regalar o no la victòria a l’escapada. Diumenge serà un dels dies on formar la fuga serà més costós per la presència del Col de l’Escrinet (7,9km al 5,8%) a 57 quilòmetres de meta, així que, molt probablement, una fuga nombrosa es jugui la victòria a Valence. La mateixa dinàmica seguirà la setzena etapa, última abans del segon dia de descans, el final a Gap, tot just després del descens al Col de Manse (8,9km al 5,6%) pot obrir de nou les opcions als fugats, doncs els equips voldran recuperar per encarar la setmana final.

Els Alps i París

lacets-dauphineDesprés d’un descans a Gap, a partir de dimecres dia 22, els corredors s’enfrontaran al decisiu bloc final: quatre etapes als Alps i París. El pilot reprendrà la marxa des de Digne-les-Bains en una etapa calcada a la cinquena del passat Dauphiné. Els atractius principals seran l’encadenat del descens al Col d’Allos (14km al 5,5%), que amb els seus 2.250 metres serà la cima Henri Desgrange, amb la pujada final a Pra Loup (6,2km al 6,5%). Els bons baixadors, com Romain Bardet, vencedor al juny després de treure una minutada al descens d’Allos, tindran la seva oportunitat i se la jugaran depenent de la seva situació a la general. Sense descans, la divuitena etapa tindrà un perfil trencacames amb cinc cotes en la primera meitat i Glandon (HC, 21,7km al 5,1%) i els meravellosos Lacets de Montvernier (3,4km al 8,2%) en el darrer quart. Serà una etapa clarament destinada a l’escapada que es jugarà la victòria a Saint-Jean-de-Maurienne.

alpedhuez-2013Amb el permís d’Alpe d’Huez, divendres arribarà l’etapa reina, un recorregut curt però explosiu: 138 quilòmetres amb Chaussy (1a, 15,4km al 6,3%), Croix Fer/Glandon (HC, 22,4km al 6,9%), Mollard (2a, 5,7km al 6,8%) i el final en alt a La Tossuire (1a, 18km al 6,1%), una segona meitat d’etapa calcada a la de l’edició del 2012 i que va ser testimoni d’una de les crisis de l’Sky en el duel Wiggins-Froome. Amb les forces al límit, arribarem a la vintena etapa, última abans del passeig a París, jornada modificada a última hora i que prometia batalla, com al 2011 amb l’atac de Contador a l’inici. L’alternativa, amb Croix Fer (29km al 5,2%) i el final a Alpe d’Huez, manté intactes els 110 quilòmetres, però li resta duresa amb l’eliminació del Télégraph-Galibier. Això fa descartar un nou atac llunyà i farà que la batalla se centri als 21 girs de l’Alpe d’Huez, aquest colós servirà per mostrar al món el nou guanyador de la ronda francesa. Entre brindis i fotografies i en ple ambient festiu, el pilot es presentarà als Camps Elisis de París on, després de fer les tradicionals voltes, els homes ràpids que quedin vius, buscaran tancar la victòria d’etapa en l’esprint més prestigiós.

Els principals favorits

froome-dauphineEls pocs quilòmetres de tram contrarellotge amplien encara més el ventall de favorits, però cap d’ells és clarament dominador. Sobre el paper, les mirades se centren, principalment, en quatre homes: Chris Froome, Nairo Quintana, Alberto Contador i Vincenzo Nibali. El britànic, vencedor al 2013, va iniciar la temporada guanyant a Andalusia en un fantàstic duel amb Contador. Una lesió el va apartar de competició per tornar després a la Volta a Catalunya, on el seu rendiment va ser desastrós, perdent 27 minuts a La Molina. Es va deixar veure al Tour de Romandia, on va sumar un podi deixant bastants interrogants a la muntanya. Entrats al juny, va dominar clarament al Dauphiné, sumant dues victòries d’etapa i adjudicant-se la general. Amb només 27 dies de competició, ve fresc i els resultats demostren que la seva condició física va de menys a més, pel que al juliol ens podem trobar amb el millor Froome de la temporada.

nairo-terminilloMolts pengen el cartell de favorit a Nairo Quintana, el jove colombià ha fet poc soroll fins a arribar aquí. Amb 36 dies de competició, ve de fer podi al Tour de San Luis, de guanyar la Tirrè-Adriàtic amb una èpica victòria sota la neu a Terminillo, de quedar-se a les portes del podi a la volta al País Basc, de fer una discreta vuitena posició a Romandia i de ser segon, només per darrere de Contador, a la Route du Sud, on es va veure sobrat de forces a la muntanya però molt conservador i perdent el seu rival en el descens. Si no guanya aquest any ho farà el següent, o vinent, etc. el corredor té el futur assegurat i ja està fent història en el ciclisme colombià. En la seva primera (i darrera) visita al Tour, va fer segon, només superat per Froome.

contador-RdSAlberto Contador és un dels millors corredors de grans voltes del moment i de la història, amb dos Tours, dos Giros i tres Vueltas i als seus 32 anys, està vivint la seva segona joventut. Des de la tornada a competició a l’agost de 2012, després de la sanció pel positiu al Tour del 2010, s’ha fet amb dues Vueltas i un Giro, li faltarà la ronda francesa per tancar aquesta nova triple corona. Si ho fes, guanyaria les tres últimes grans voltes de manera consecutiva, quelcom que mai a succeït. Però fer aquesta gesta, òbviament, no és gens fàcil. El fet d’haver corregut, i guanyat, el Giro fa que sigui qui més dies de competició (44) té a les cames, la fatiga, sobretot en la tercera setmana, serà un factor decisiu en la seva lluita pel mallot groc. El madrileny va iniciar la seva temporada a Andalusia (segon amb victòria d’etapa), per seguir amb la Tirrè-Adriàtic (cinquè) i la Volta a Catalunya (quart) abans de fer l’exigent Giro d’Itàlia (primer). Amb l’objectiu de tornar a agafar el ritme de competició, el corredor del Tinkoff-Saxo va guanyar etapa i general a la Route du Sud.

nibali-dauphineMalgrat la temporada irregular dels favorits, el vencedor de la passada edició, Vincenzo Nibali, és qui més fluix arriba. El sicilià suma 35 dies de competició. Va tenir actuacions molt discretes a Dubai, Omán i la Tirrè-Adriàtic (setzè), se’l va veure batallador, però sense fruit, a les clàssiques de les Ardenes i va tancar el Top-10 de Romandia. Tot això abans d’arribar al Dauphiné, on va començar molt fort i amb escapades a cent quilòmetres de l’arribada, vestint el liderat, però enfonsant-se els darrers dies i acabant relegat a la dotzena plaça de la general. Sí, encara que sembli mentida, Nibali només suma vuit punts en el rànquing de l’UCI World Tour (21 de juny).

A tenir en compte…

pinot-romandieMentiríem si diguéssim que els favorits queden acotats als quatre anteriors. Altres corredors han demostrat durant la temporada estar a l’alçada dels homes més forts com també un recorregut a mida per les seves opcions. Entre aquests hi trobem Thibaut Pinot, porta des del 2012 sent l’esperança francesa per què els torni a portar a la cima. El corredor de la FDJ ha demostrat una millora progressiva, és més bon escalador i ja ha deixat enrere la seva por als descensos. Aquesta temporada s’ha endut victòries a les etapes reines de Romandia i Suïssa, a més de fer Top-10 en totes les voltes del World Tour en què hi ha participat.

Tejay Van Garderen va estar a deu segons de fer-se amb la victòria final al Dauphiné, pel que només va ser superat per Froome. Compta amb un equip candidat a la victòria de la contrarellotge per equips i deixar-lo ben ubicat de cara a la muntanya. Va començar la temporada sent segon a Oman, per darrere de Rafa Valls. Després d’una discreta París-Nice, va sumar la seva segona victòria a la Volta a Catalunya amb final a La Molina, l’americà es va desentendre de la general per una caiguda a l’inici, però hauria estat en la lluita, com al 2014. Ha estat cinquè al Tour de 2012 i 2014, en el primer any fent-se amb el mallot blanc.

Per Joaquim Rodríguez, sembla ser la seva última temporada pel repte, ja molt difícil, de fer-se amb una gran volta. Els pocs quilòmetres de contrarellotge i la seva experiència són punts a favor del català, però 36 anys pesen molt. La temporada del ciclista de Parets del Vallès, ha estat notable. Una gastroenteritis, després de ser tretzè a la Tirrè-Adriàtic, li va fer perdre’s la Volta Catalunya i apuntar-se a la volta al País Basc a última hora. No li va anar malament el canvi, va vèncer dues etapes i es va fer amb la general, una victòria que el va sorprendre a ell mateix i que acabava amb una sequera de més d’un any sense guanyar. A les Ardenes va obtenir una quarta posició a la Fletxa Valona i plaça de podi a la Lieja-Bastogne-Lieja. Un balanç molt positiu tenint en compte que l’any passat, una caiguda aquí li va desfer tota la planificació de la temporada. Va reaparèixer al juny al Dauphiné sumant un vuitè lloc i mostrant-se de menys a més a la muntanya. Per resultats i condició, arriba al Tour amb un puntet més que al 2013, on va fer tercer i va ser el millor a la tercera setmana, fet que podria tornar-se a repetir. Huy i Mende (vencedor al 2010) són finals que ha de tenir marcats el corredor de Katusha. L’equip rus ha decidit també portar gregaris per Kristoff, pel que el català, a diferència d’altres cops, no tindrà un equip al complet dedicat a ell, començant per la baixa de Dani Moreno.

Amb un perfil similar al del “Purito”, en Dan Martin és candidat a fer una bona general així com per aprofitar la seva explosivitat i buscar victòries d’etapa. Té l’etapa d’Huy marcada en vermell i serà el gran favorit. Un bon inici pot portar a un bon final, pel que entrar a la lluita per la general des del principi el pot fer candidat a Top-10. La temporada de l’irlandès ha estat molt discreta, va ser desè a la Volta Catalunya i setè al Dauphiné, en un comportament, en aquesta cursa, molt semblant al del Joaquim Rodríguez. No suma cap victòria aquest any.

El vencedor a Pra Loup al passat Dauphiné, Romain Bardet, presenta també la seva candidatura. Comptarà també amb l’experiència del segon classificat de l’any passat, Jean-Christophe Péraud, i de Domenico Pozzovivo, que buscarà també fer un bon paper a la ronda francesa després de la caiguda i abandonament al passat Giro. El francès suma Top-10 a Andalusia, Trentino, Romandia i Dauphiné (6è amb victòria d’etapa).

porte-voltaAlejandro Valverde, Rafal Majka o Richie Porte són altres ‘outsiders’ però que no portaran la batuta del seu equip per tenir uns líders en millor condicions que ells: Nairo Quintana, Alberto Contador i Chris Froome, respectivament. Tot i això, la temporada dels tres i actuacions en anys anteriors, fa que no els podem descartar des d’un inici. El murcià suma sis victòries aquesta temporada –tres de les quals a la Volta a Catalunya-. Es clar favorit per a l’etapa d’Huy, és vencedor de les dues passades edicions de la Fletxa Valona a més de la Lieja-Bastogne-Lieja d’enguany. El polonès va aprofitar el “pla B” del Tinkoff-Saxo en el Tour passat després de l’abandonament de Contador i va fer-se amb dues victòries d’etapa i el mallot de la muntanya. Aquesta temporada ha estat bastant discreta i ha sumat Top-10 a Omán, Romandia i Suïssa. Per últim, Richie Porte acudeix de rebot a aquesta gran cita després de l’abandonament al Giro, el seu gran objectiu. Tret d’això, l’australià ha fet una molt bona temporada on ha sumat vuit victòries: l’etapa reina al Tour Down Under (segon a la general), victòria a la Volta al Algarve (quart a la general), dues victòries a la París-Niça (primer a la general), victòria a la general de la Volta a Catalunya i etapa al Giro del Trentino (primer a la general). Des de l’abandonament al Giro no ha competit més, pel que l’absència de ritme i la mala sort en les voltes de tres setmanes són un punt feble pel de Tasmània.


Informació de la cursa, 102a edició – 2015

ENERGY BTT Training Camp 2015


07/05/2015 – Només Ciclisme (@NomesCiclisme on Twitter)

L’ENERGY BTT Training Camp by Forté Pharma Laboratoires és un stage de tres dies de training i formació en ciclisme que tindrà lloc els propers 5 a 7 de juny a Llanars (Girona). Estarà dirigit per grans figures d’aquesta disciplina com Roberto Heras, Tomi Misser, Xavier Carnicer o Arnau Julià, la majoria, membres de l’equip “Imparables” que van compartir junts la darrera aventura viscuda a Suïssa a la “Snow Epic”.

L’esdeveniment:

  • Tres dies: un cap de setmana complet ple d’activitats enfocades a millorar el coneixement, rendiment i la tècnica dels participants.
  • Tallers: de planificació i nutrició, tècnica, mecànica bàsica i primers auxilis i protocol.
  • Sortides per grups: tenir la possibilitat de practicar tots els coneixements adquirits en la formació mitjançant diverses sortides amb gent del teu nivell.
  • Quatre “coaches” professionals: un quartet de professionals del món del ciclisme i de l’esport compartiran els seus coneixements en diverses àrees amb els participants.

Els instructors:

  • Roberto Heras (Masterclass estratègia en competició): vencedor de 4 Vuelta Ciclista a España i de 4 “Titan Desert”.
  • Tomi Misser (Instructor de tècnica de descens): campió de la Snow Epic 2015, campió del món DH M35, 14 cops campió nacional de DH i 2 cops campió d’Europa DH.
  • Arnau Julià (Masterclass en gestió d’emergències en cursa): campió en la TDS 2013 (Ultra Trail del Mont Blanc), campió del mundial de Raids Aventura, 4 cops campió d’Espanya de Raids Aventura i membre de l’expedició a l’Everest al 2006 (arribant als 8.350 metres sense oxígen).
  • Xavier Carnicer (Masterclass en mecànica): subcampió de la categoria Màster de la Titan Desert, campió categoria M-30 del campionat d’Espanya de BTT, vencedor per equips a la Titan Desert i campió categoria M-30 de l’Open Espanya BTT.

A més, hi participaran al Training Camp noms propis del món de l’entreteniment com l’actor Álex González, el periodista i humorista Manel Fuentes o l’actor i presentador, Santi Millán, conegut en la seva faceta esportiva com a membre de l’equip “Imparables”. També hi seran periodistes esportius que no tan sols hi seran convidats a cobrir l’acte, sinó també a participar-hi en primera persona… i també els guanyadors d’un concurs que duu a terme Forté Pharma Energy.

+ informació: www.zopa.es

Dossier Energy BTT Training Camp 2015 (.pdf)

portada-energy-btt

Volta Catalunya 2015: alguns avenços del recorregut


14/03/2015 – Javier Gilabert (@javigila on Twitter)

La Volta Ciclista a Catalunya 2015 presenta el seu recorregut el proper dilluns 16 de març, al Museu Melcior Colet (19h) davant diverses personalitats i institucions de l’esport català, i al dia següent el farà públic al web. Una presentació que es fa massa tard, tan sols una setmana abans de l’inici de la cursa a Calella, un punt negatiu per a una cursa que forma part de l’UCI World Tour 2015. Tot i això, les poblacions d’arribada i sortida es coneixen des del desembre i que l’itinerari inclourà l’ascens a un total de 24 passos puntuables per al Premi de la Muntanya repartits de la següent manera: 1 de categoria especial, 8 de primera categoria, 2 de segona i 13 de tercera.

1a Etapa: Calella > Calella (185,2 km)

2a Etapa: Mataró > Olot (195,8 km)

3a Etapa: Girona > Girona (156,6 km)

4a Etapa: Tona > La Molina/Alp (188,4 km)

5a Etapa: Alp > Valls (195,4 km)

6a Etapa: Cervera > Port Aventura (194,1 km)

7a Etapa: Barcelona/Montjuïc > Barcelona/Montjuïc (126,6 km)


Podem presentar alguns avenços del recorregut en relació a diverses informacions que han anat sortint per part de diversos ajuntaments que acolliran alguna de les etapes abans esmentades. Per tercer any consecutiu, Calella acollirà l’inauguració de la ronda catalana sent el municipi de sortida i arribada de la 1a etapa. El recorregut serà molt semblant al de les edicions anteriors, sobretot amb la pujada a Collsacreu (3a, 7,4km al 3%) a 18,5 quilòmetres de meta. Abans, però, es pujarà l’Alt de Viladrau/Coll de Gomara (2a, 11,8km al 3,3%) i Collformic (1a, 7,8km al 5,2%). El full de ruta complet, a continuació:

La 2a etapa sortirà de Mataró per arribar a Olot, el gran grup hi passarà dos cops per la capital de la Garrotxa. El primer, en el km 120 i el segon en meta. Marxarien del Maresme direcció Olot per Dosrius pujant així el Coll de Can Bordoi (3a), Vilalba Sasserradesprés per Sant Celoni i enfilant cap a Santa Coloma de Farners, Amer i Sant Esteve d’en Bas per arribar a Olot per primer cop, semblant a l’etapa Mataró-Girona de la passada edició. Després del primer pas per Olot, els corredors faran 70 quilòmetres més abans de tornar a la línia d’arribada. La caravana ciclista virarà cap a la carretera de Santa Pau. Sent així, el més lògic és que arribin a Banyoles i girin cap a Serinyà i Besalú per tornar després cap a Olot per Tortellà, Montagut i Castellfollit de la Roca. Tot fa pensar que veurem un esprint davant del Carrefour d’Olot, a l’avinguda Santa Coloma:

volta-olot

final-olot

final-olot-avda-sta-coloma

La 3a etapa tindrà sortida i arribada en la capital del ciclisme, Girona torna un any més a apostar per la ronda catalana. El recorregut podria anar per la zona de les Gavarres i de l’Empordà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura ja han confirmat el seu pas. En una entrevista que van fer els companys d’Arueda.com al director de la “Volta”, Rubèn Peris, aquest va anunciar que el gran grup passaria pel Santuari dels Àngels a 10 quilòmetres de meta, un port que eliminarà a esprínters purs, tot i que n’hi ha ben pocs degut a la ubicació de la Milà-Sanremo al calendari. Aquest Coll serà un incentiu a moure’s però també pensant que l’endemà és l’etapa reina.

La jornada reina es disputarà dijous 26 de març, a diferència de les dues passades edicions, serà l’única etapa d’alta muntanya. Els organitzadors ja resen perquè no s’hagi de suspendre com al 2012 per causes meteorològiques. La 4a etapa sortirà de Tona i arribarà a La Molina, les informacions diuen que hi haurà dos ports de primera i un de categoria especial. Tot apunta que es pujarà l’Alt de Coubet (1a) amb Santigosa (no puntuable), el Coll de la Creueta (Especial/Cima Peris) i el final a La Molina (1a), és a dir, calcat a l’etapa de l’any passat que va endur-se Joaquim Rodríguez. Tot i això, faltaria per veure el tram entre Tona i Olot, són 72 quilòmetres. Sabem, però, que els corredors faran una volta de 10 quilòmetres en sortir de Tona i tornaran a passar pel municipi per seguir pujant pels nuclis urbans de Vic i Manlleu per la C-17, en aquesta última hi haurà un esprint intermig. Les opcions podrien ser pujar pel Coll de Bac/Cantonigròs, el Coll de Bracons o, fins i tot, el Túnel de Bracons, fent un pas més directe. És probable que no es torni a repetir l’avorrit rodeig per la Cerdanya (Bolvir, Ger, Bellver, Prats i Sansor, Alp) que es va fer l’any passat abans d’iniciar la pujada final a les pistes d’esquí del grup FGC. Al 2014 el pas per Coubet va ser a 132 quilòmetres de l’arribada, aquest cop l’iniciaran a 107, eliminant així els 25 quilòmetres de pla pels pobles de la Cerdanya. Per evitar la volta podrien baixar per La Masella i encarar la pujada a La Molina, tot i que tampoc estaria malament fer-ho a la inversa i pujar a La Molina per Das, amb uns primer quilòmetres molt durs.

tona-la molina - pas per olot

Amb tots aquests supòsits, el perfil de l’etapa reina, a partir d’Olot, molt semblant al de l’any passat. Aquest cop, des de la sortida de Tona fins l’Alt de Coubet seria un terreny de 80 quilòmetres per rodar i evitant el rodeig per La Cerdanya després de baixar per La Molina.

2014-e3-2

Jornada de transició -a priori- a l’endemà, la 5a etapa sortirà d’Alp, municipi al peu de La Molina, i creuarà les comarques de l’Alt Urgell, La Noguera, Urgell, La Conca de Barberà i l’Alt Camp per arribar a Valls per tercer any consecutiu, que de nou tindrà l’arribada davant del Pavelló esportiu Xavier Tondo i Volpini, un homenatge més al ciclista malaguanyat en la seva ciutat natal. Seguint la tendència dels organitzadors, podem posar la mà en el foc que l’etapa tindrà l’Alt de Lilla a menys de 10 quilòmetres de meta, un port catalogat de 2a categoria però molt poc amenaçant (la carretera és de tres carrils).

volta-valls

valls-final

De la 6a etapa, la sortida es farà a Cervera, l’organització volia tenir-hi present a Marc Màrquez però serà complicat ja que aquell cap de setmana tenen cursa a Qatar. La cursa es mourà per les comarques de La Segarra, La Conca de Barberà, l’Urgell, el Baix Camp, Priorat i Tarragonès com també per l’anomenada Ruta del Císter, a Vallfogona de Riucorb hi ha anunciat un esprint intermig. En aquesta etapa pujaran l’Alt de Prades (1a, 11km al 4%), passant abans pel Monestir de Poblet, i Coll Roig (3a, 3,7km al 5%), últim port del dia situat a 40 quilòmetres de l’arribada. Tot seguit passaran per la localitat natal de l’ex-corredor, i ara director esportiu a Katusha, Xavier Florencio, Montroig del Camp. L’arribada tindrà lloc al pàrquing del parc d’atraccions de Salou de Port Aventura, un patrocinador més que ha aconseguit la Volta per a aquest any. A falta de tenir més detalls d’aquesta etapa, per la zona on és mouen pot apuntar a una nova oportunitat pels esprínters.

Del pas per Montroig del Camp, diu Xavier Florencio:

Rutòmetre de la 6a etapa (.pdf)

6a etapa

L’última etapa serà la, ja tradicional, jornada amb sortida i arribada al circuit de Montjuïc (Barcelona), una 7a etapa molt curta (126 km) i que en els darrers anys hem vist com la victòria estava en l’escapada i que la general patia pocs canvis. Sortiran de la Pl. Espanya i marxaran cap a L’Hospitalet on es donarà la sortida real. Pujaran l’Alt de Can Valero (3a), tindran un esprint intermig a Sant Vicenç dels Horts i tornaran cap a Montjuïc per fer set voltes al circuit amb els set alts puntuables. Coincideix amb Diumenge de Rams i amb el canvi d’hora, i sembla que l’etapa acabarà cap a quarts de tres de la tarda.

rfec-st7

A diferència d’altres anys, en què les etapes de muntanya no bonificaven, aquest any hi haurà bonificacions en meta (i esprints intermitjos) de totes les etapes:

Reglament – Volta Ciclista a Catalunya 2015 (.pdf)

bonificacions

Dilluns 16 en sortirem de dubtes. La Volta Ciclista a Catalunya tindrà lloc del 23 al 29 de març i comptarà amb la presència de grans corredors com Froome, Contador, ‘Purito’ Rodríguez, Valverde o Dan Martin. Es podrà veure pel canal Esport3 (cada dia a partir de les 15h25), ETB, Teledeporte i Eurosport.

Altra informació d’interès

L’organització de la Volta Ciclista a Catalunya viu de les subvencions i altres aportacions per part de les institucions públiques. Això justifica els finals a les pistes del grup FGC (La Molina, Vallter 2000, Port Aine) i que moltes de les ciutats que acullen la sortida i arribada es repeteixin any rere any (Calella, Girona, Valls, Barcelona, etc.)

  • En subvencions va rebre al 2014, per part de l’Institut Barcelona Esports, un total de 125.000 euros. En el document adjunt, s’informa també que el cost total d’execució de la 94a Volta a Catalunya va ser de 971.033,80 euros.
  • Calella, que acull per tercer any consecutiu la sortida de la ronda catalana, va pagar a l’organització 70.800 euros l’any 2012.
  • Vilanova i la Geltrú va pagar 18.000 euros l’any passat per acollir el final de la 6a etapa.

SPTDW5041-661x440

Quan i com cancel·lar una cursa?


24/02/2015 – Manuel Pérez (@perezdiazmanuel on Twitter)

La 5a etapa de la Volta a Oman (amb victòria a la general del valencià de Cocentaina Rafael Valls Ferri) va ser cancel·lada pel mal temps. Una tempesta d’arena va fer que els ciclistes es negaren a competir en unes condicions tan perilloses, i, després de negociar amb els organitzadors de la cursa, finalment tornaren a l’hotel sense completar el recorregut.

És una bona o una mala notícia?

Stage-1424119217D’una banda, la pèrdua d’un dia de competició, pel motiu que siga, deixa un sabor amarg. L’etapa tenia un perfil atractiu (Froome i Sagan s’endugueren etapes molt semblants els anys 2013 i 2014) i probablement el líder va respirar tranquil en veure com la seua primera plaça no es veuria amenaçada. La cancel·lació, per tant, ens va deixar sense la oportunitat de veure com corredors de clàssiques i de la general podrien haver lluitat per la victòria d’etapa o millorar la seua classificació final.

D’altra banda, el risc aconsellava tornar a casa. No és la primera vegada que una cursa no pot ser completada (recordem la primavera de 2013, o la 3a etapa de la Volta 2012). Hi ha precedents, i tampoc s’acabarà el món per això. El ciclisme es practica a l’aire lliure, i això implica uns inconvenients contra els que poca cosa es pot fer.

3-oman-2Dit això, em vénen al cap dues qüestions. La primera: el barem a l’hora de decidir que les condicions meteorològiques són perilloses és el mateix per a totes les curses? Dit d’altra manera: és més fàcil cancel·lar una etapa d’Oman que una del Tour?

La segona: com es decideix quan la meteorologia és suficientment perillosa? La paraula final la tenen els organitzadors i la UCI, però i si s’establira un sistema pel qual els equips (directors i esportistes) pogueren expressar la seua opinió? I si el vot de 4/5 dels equips poguera obligar a anul·lar la cursa? Hi hauria el perill que, per interessos esportius i no de seguretat, alguns equips volgueren cancel·lar la competició, per això la necessitat d’una majoria qualificada.

Què podria haver passat a la 16a etapa del passat Giro amb aquest sistema de votació?