Volta Catalunya 2015: alguns avenços del recorregut


14/03/2015 – Javier Gilabert (@javigila on Twitter)

La Volta Ciclista a Catalunya 2015 presenta el seu recorregut el proper dilluns 16 de març, al Museu Melcior Colet (19h) davant diverses personalitats i institucions de l’esport català, i al dia següent el farà públic al web. Una presentació que es fa massa tard, tan sols una setmana abans de l’inici de la cursa a Calella, un punt negatiu per a una cursa que forma part de l’UCI World Tour 2015. Tot i això, les poblacions d’arribada i sortida es coneixen des del desembre i que l’itinerari inclourà l’ascens a un total de 24 passos puntuables per al Premi de la Muntanya repartits de la següent manera: 1 de categoria especial, 8 de primera categoria, 2 de segona i 13 de tercera.

1a Etapa: Calella > Calella (185,2 km)

2a Etapa: Mataró > Olot (195,8 km)

3a Etapa: Girona > Girona (156,6 km)

4a Etapa: Tona > La Molina/Alp (188,4 km)

5a Etapa: Alp > Valls (195,4 km)

6a Etapa: Cervera > Port Aventura (194,1 km)

7a Etapa: Barcelona/Montjuïc > Barcelona/Montjuïc (126,6 km)


-

Podem presentar alguns avenços del recorregut en relació a diverses informacions que han anat sortint per part de diversos ajuntaments que acolliran alguna de les etapes abans esmentades. Per tercer any consecutiu, Calella acollirà l’inauguració de la ronda catalana sent el municipi de sortida i arribada de la 1a etapa. El recorregut serà molt semblant al de les edicions anteriors, sobretot amb la pujada a Collsacreu (3a, 7,4km al 3%) a 18,5 quilòmetres de meta. Abans, però, es pujarà l’Alt de Viladrau/Coll de Gomara (2a, 11,8km al 3,3%) i Collformic (1a, 7,8km al 5,2%). El full de ruta complet, a continuació:

La 2a etapa sortirà de Mataró per arribar a Olot, el gran grup hi passarà dos cops per la capital de la Garrotxa. El primer, en el km 120 i el segon en meta. Marxarien del Maresme direcció Olot per Dosrius pujant així el Coll de Can Bordoi (3a), Vilalba Sasserradesprés per Sant Celoni i enfilant cap a Santa Coloma de Farners, Amer i Sant Esteve d’en Bas per arribar a Olot per primer cop, semblant a l’etapa Mataró-Girona de la passada edició. Després del primer pas per Olot, els corredors faran 70 quilòmetres més abans de tornar a la línia d’arribada. La caravana ciclista virarà cap a la carretera de Santa Pau. Sent així, el més lògic és que arribin a Banyoles i girin cap a Serinyà i Besalú per tornar després cap a Olot per Tortellà, Montagut i Castellfollit de la Roca. Tot fa pensar que veurem un esprint davant del Carrefour d’Olot, a l’avinguda Santa Coloma:

volta-olot

final-olot

final-olot-avda-sta-coloma

La 3a etapa tindrà sortida i arribada en la capital del ciclisme, Girona torna un any més a apostar per la ronda catalana. El recorregut podria anar per la zona de les Gavarres i de l’Empordà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura ja han confirmat el seu pas. En una entrevista que van fer els companys d’Arueda.com al director de la “Volta”, Rubèn Peris, aquest va anunciar que el gran grup passaria pel Santuari dels Àngels a 10 quilòmetres de meta, un port que eliminarà a esprínters purs, tot i que n’hi ha ben pocs degut a la ubicació de la Milà-Sanremo al calendari. Aquest Coll serà un incentiu a moure’s però també pensant que l’endemà és l’etapa reina.

La jornada reina es disputarà dijous 26 de març, a diferència de les dues passades edicions, serà l’única etapa d’alta muntanya. Els organitzadors ja resen perquè no s’hagi de suspendre com al 2012 per causes meteorològiques. La 4a etapa sortirà de Tona i arribarà a La Molina, les informacions diuen que hi haurà dos ports de primera i un de categoria especial. Tot apunta que es pujarà l’Alt de Coubet (1a) amb Santigosa (no puntuable), el Coll de la Creueta (Especial/Cima Peris) i el final a La Molina (1a), és a dir, calcat a l’etapa de l’any passat que va endur-se Joaquim Rodríguez. Tot i això, faltaria per veure el tram entre Tona i Olot, són 72 quilòmetres. Sabem, però, que els corredors faran una volta de 10 quilòmetres en sortir de Tona i tornaran a passar pel municipi per seguir pujant pels nuclis urbans de Vic i Manlleu per la C-17, en aquesta última hi haurà un esprint intermig. Les opcions podrien ser pujar pel Coll de Bac/Cantonigròs, el Coll de Bracons o, fins i tot, el Túnel de Bracons, fent un pas més directe. És probable que no es torni a repetir l’avorrit rodeig per la Cerdanya (Bolvir, Ger, Bellver, Prats i Sansor, Alp) que es va fer l’any passat abans d’iniciar la pujada final a les pistes d’esquí del grup FGC. Al 2014 el pas per Coubet va ser a 132 quilòmetres de l’arribada, aquest cop l’iniciaran a 107, eliminant així els 25 quilòmetres de pla pels pobles de la Cerdanya. Per evitar la volta podrien baixar per La Masella i encarar la pujada a La Molina, tot i que tampoc estaria malament fer-ho a la inversa i pujar a La Molina per Das, amb uns primer quilòmetres molt durs.

tona-la molina - pas per olot

Amb tots aquests supòsits, el perfil de l’etapa reina, a partir d’Olot, molt semblant al de l’any passat. Aquest cop, des de la sortida de Tona fins l’Alt de Coubet seria un terreny de 80 quilòmetres per rodar i evitant el rodeig per La Cerdanya després de baixar per La Molina.

2014-e3-2

Jornada de transició -a priori- a l’endemà, la 5a etapa sortirà d’Alp, municipi al peu de La Molina, i creuarà les comarques de l’Alt Urgell, La Noguera, Urgell, La Conca de Barberà i l’Alt Camp per arribar a Valls per tercer any consecutiu, que de nou tindrà l’arribada davant del Pavelló esportiu Xavier Tondo i Volpini, un homenatge més al ciclista malaguanyat en la seva ciutat natal. Seguint la tendència dels organitzadors, podem posar la mà en el foc que l’etapa tindrà l’Alt de Lilla a menys de 10 quilòmetres de meta, un port catalogat de 2a categoria però molt poc amenaçant (la carretera és de tres carrils).

volta-valls

valls-final

De la 6a etapa, la sortida es farà a Cervera, l’organització volia tenir-hi present a Marc Màrquez però serà complicat ja que aquell cap de setmana tenen cursa a Qatar. La cursa es mourà per les comarques de La Segarra, La Conca de Barberà, l’Urgell, el Baix Camp, Priorat i Tarragonès com també per l’anomenada Ruta del Císter, a Vallfogona de Riucorb hi ha anunciat un esprint intermig. En aquesta etapa pujaran l’Alt de Prades (1a, 11km al 4%), passant abans pel Monestir de Poblet, i Coll Roig (3a, 3,7km al 5%), últim port del dia situat a 40 quilòmetres de l’arribada. Tot seguit passaran per la localitat natal de l’ex-corredor, i ara director esportiu a Katusha, Xavier Florencio, Montroig del Camp. L’arribada tindrà lloc al pàrquing del parc d’atraccions de Salou de Port Aventura, un patrocinador més que ha aconseguit la Volta per a aquest any. A falta de tenir més detalls d’aquesta etapa, per la zona on és mouen pot apuntar a una nova oportunitat pels esprínters.

Del pas per Montroig del Camp, diu Xavier Florencio:

Rutòmetre de la 6a etapa (.pdf)

6a etapa

L’última etapa serà la, ja tradicional, jornada amb sortida i arribada al circuit de Montjuïc (Barcelona), una 7a etapa molt curta (126 km) i que en els darrers anys hem vist com la victòria estava en l’escapada i que la general patia pocs canvis. Sortiran de la Pl. Espanya i marxaran cap a L’Hospitalet on es donarà la sortida real. Pujaran l’Alt de Can Valero (3a), tindran un esprint intermig a Sant Vicenç dels Horts i tornaran cap a Montjuïc per fer set voltes al circuit amb els set alts puntuables. Coincideix amb Diumenge de Rams i amb el canvi d’hora, i sembla que l’etapa acabarà cap a quarts de tres de la tarda.

rfec-st7

A diferència d’altres anys, en què les etapes de muntanya no bonificaven, aquest any hi haurà bonificacions en meta (i esprints intermitjos) de totes les etapes:

Reglament – Volta Ciclista a Catalunya 2015 (.pdf)

bonificacions

Dilluns 16 en sortirem de dubtes. La Volta Ciclista a Catalunya tindrà lloc del 23 al 29 de març i comptarà amb la presència de grans corredors com Froome, Contador, ‘Purito’ Rodríguez, Valverde o Dan Martin. Es podrà veure pel canal Esport3 (cada dia a partir de les 15h25), ETB, Teledeporte i Eurosport.

Altra informació d’interès

L’organització de la Volta Ciclista a Catalunya viu de les subvencions i altres aportacions per part de les institucions públiques. Això justifica els finals a les pistes del grup FGC (La Molina, Vallter 2000, Port Aine) i que moltes de les ciutats que acullen la sortida i arribada es repeteixin any rere any (Calella, Girona, Valls, Barcelona, etc.)

  • En subvencions va rebre al 2014, per part de l’Institut Barcelona Esports, un total de 125.000 euros. En el document adjunt, s’informa també que el cost total d’execució de la 94a Volta a Catalunya va ser de 971.033,80 euros.
  • Calella, que acull per tercer any consecutiu la sortida de la ronda catalana, va pagar a l’organització 70.800 euros l’any 2012.
  • Vilanova i la Geltrú va pagar 18.000 euros l’any passat per acollir el final de la 6a etapa.

SPTDW5041-661x440

Quan i com cancel·lar una cursa?


24/02/2015 – Manuel Pérez (@perezdiazmanuel on Twitter)

La 5a etapa de la Volta a Oman (amb victòria a la general del valencià de Cocentaina Rafael Valls Ferri) va ser cancel·lada pel mal temps. Una tempesta d’arena va fer que els ciclistes es negaren a competir en unes condicions tan perilloses, i, després de negociar amb els organitzadors de la cursa, finalment tornaren a l’hotel sense completar el recorregut.

És una bona o una mala notícia?

Stage-1424119217D’una banda, la pèrdua d’un dia de competició, pel motiu que siga, deixa un sabor amarg. L’etapa tenia un perfil atractiu (Froome i Sagan s’endugueren etapes molt semblants els anys 2013 i 2014) i probablement el líder va respirar tranquil en veure com la seua primera plaça no es veuria amenaçada. La cancel·lació, per tant, ens va deixar sense la oportunitat de veure com corredors de clàssiques i de la general podrien haver lluitat per la victòria d’etapa o millorar la seua classificació final.

D’altra banda, el risc aconsellava tornar a casa. No és la primera vegada que una cursa no pot ser completada (recordem la primavera de 2013, o la 3a etapa de la Volta 2012). Hi ha precedents, i tampoc s’acabarà el món per això. El ciclisme es practica a l’aire lliure, i això implica uns inconvenients contra els que poca cosa es pot fer.

3-oman-2Dit això, em vénen al cap dues qüestions. La primera: el barem a l’hora de decidir que les condicions meteorològiques són perilloses és el mateix per a totes les curses? Dit d’altra manera: és més fàcil cancel·lar una etapa d’Oman que una del Tour?

La segona: com es decideix quan la meteorologia és suficientment perillosa? La paraula final la tenen els organitzadors i la UCI, però i si s’establira un sistema pel qual els equips (directors i esportistes) pogueren expressar la seua opinió? I si el vot de 4/5 dels equips poguera obligar a anul·lar la cursa? Hi hauria el perill que, per interessos esportius i no de seguretat, alguns equips volgueren cancel·lar la competició, per això la necessitat d’una majoria qualificada.

Què podria haver passat a la 16a etapa del passat Giro amb aquest sistema de votació?

O tots moros, o tots cristians?


03/02/2015 – Manuel Pérez (@perezdiazmanuel on Twitter)

Ja se saben quins equips professionals continentals correran el Giro d’Itàlia i el Tour de França d’enguany.

Poca sorpresa amb les invitacions franceses: Cofidis, Europcar i Bretagne (la quota nacional, amb Bouhanni, Rolland o Fedrigo), més Bora-Argon 18 (NetApp l’any passat) i MTN-Qhubeka, que l’any passat ja va còrrer la Volta a Espanya.

Quant al Giro, quatre equips nacionals han sigut convidats, cosa que tots esperàvem: Bardiani (Pirazzi), Nippo (Cunego), Androni (Pellizotti) i Southeast (Petacchi). La notícia ha sigut la invitació de l’equip polonés CCC Sprandi Polkowice.

2-rebellinPer què notícia? L’equip corre habitualment unes quantes curses WT cada any (Polònia, clar, però també Catalunya), és l’equip “nacional” de l’actual campió del món (gran treball de tota la selecció al Mundial de Ponferrada), i té bons corredors amb un palmarés notable.

Eixe és el problema: ciclistes com Grega Bole (1985), Davide Rebellin (1971) o Stefan Schumacher (1981) són com a mínim sospitosos d’haver-se dopat en el passat. Dic com a mínim perquè tant Rebellin com Schumacher han sigut sancionats, i en el cas de Bole hi ha rumors dels seus contactes amb Michele Ferrari.

De fet, diuen per ahí que RCS ha convidat CCC amb la condició que ni l’italià ni l’alemany siguen escollits per l’equip del Giro.

I ja hem arribat al problema: per què Rebellin i Schumacher no poden, i en canvi Petacchi o Pellizotti sí? Contador, Basso i Rogers (tots positius i/o sancionats) també seran a San Lorenzo el 9 de maig, i ningú hi veu un problema.

2-valverdePer suposat, el que un corredor sancionat per dopatge forme part d’un equip WT implica que els organitzadors no poden vetar la seua presència (tan fàcilment). Valverde 2n classificat els dos últims anys a Lombardia no deu ser la major alegria dels organitzadors (quina diferència amb com s’han celebrat les dues Voltes a Espanya de Contador després de la seua sanció).

De tota manera, no estic del tot còmode amb la idea de corredors que després de la sanció tornen a competir unes curses sí i altres no. O han complert el seu càstig o no. Si poden fer la Volta a Catalunya, per què no el Giro?

Potser els que parlen de sancions més llargues (fins i tot vitalícies) tenen raó, i amb ells ens estalviaríem problemes com aquests.

Nous equips, noves oportunitats


14/01/2015 – Manuel Pérez (@perezdiazmanuel on Twitter)

La setmana vinent comença la temporada 2015, amb curses per etapes a l’Argentina i Austràlia. Tot i que les competicions europees no arribaran fins el 29 de gener (Ses Salines), el compte enrere és a punt d’acabar.

La temporada promet respostes a algunes preguntes molt interessants. Hi haurà un relleu generacional a les clàssiques de primavera? És possible còrrer Giro i Tour amb possibilitats de guanyar totes dues grans voltes? Quin serà el millor equip al llarg de tot l’any?

Avui m’agradaria parlar dels quatre corredors més importants que correran aquest any en un equip nou.

  • Peter Sagan (1990, Tinkoff-Saxo) no necessita presentació. El seu creixement entre 2010 i 2013 semblava imparable, però l’any passat els resultats foren molt inferiors als esperats. Tot i acumular victòries i més victòres en escenaris secundaris, al Tour li va resultar impossible guanyar una etapa, i els monuments (tampoc el Mundial) encara no apareixen al seu palmarés. Quins seran els seus objectius durant 2015? Segur que no l’importaria reduïr la quantitat de victòries a canvi d’augmentar-ne la qualitat

sagan-1

  • Nacer Bouhanni (1990, Cofidis) fa un pas enrere, cap a un equip professional continental, per no tenir competència entre els seus mateixos companys. Després de fer-se amb victòries d’etapa al Giro i la Volta a Espanya, enguany podrà anar al millor escenari possible: el Tour, on els millors sprinters del món competiran cada etapa plana com si fos un Mundial. A juliol veurem si tenia raó quan demanava més protagonisme al seu antic equip. També podrà demostrar fins on pot arribar en les clàssiques de primavera i tardor.

bouhanni-1

  • Bauke Mollema (1986, Trek Factory Racing) abandona l’equip de tota la vida, i ja ha anunciat els principals objectius de la temporada: les clàssiques ardeneses i el Tour. No estic segur que insistir tant a la gran volta francesa siga una bona decisió, ja que no ha demostrat ser capaç de lluitar pel podi. En la meua opinió, potser les voltes d’una setmana i les clàssiques li anirien millor. És per això que pense que està davant d’una temporada crucial, on haurà de demostrar que pot lluitar pels grans objectius, o decidir una nova orientació per a la seua carrera.

mollema-1

  • Tom van Asbroeck (1990, Lotto NL-Jumbo) arriba a un equip necessitat d’èxits després d’unes temporades difícils. És un ciclista versàtil, capaç d’oferir bons resultats en escenaris diferents, que sol estar prop de la victòria. Així i tot, està per veure com s’adaptarà al màxim calendari, havent de competir en cada carrera contra els millors. Els resultats d’enguany seran probablement inferiors als de l’any passat, però això no significaria necessàriament un pas enrere. Amb els objectius adequats, pot ser una de les confirmacions del 2015.

vanasbroeck-1

L’EXHIBICIÓ DE NIBALI AL PAVÉ DEL TOUR, MOMENT DE L’ANY 2014


31/12/2014 – Només Ciclisme (@NomesCiclisme on Twitter)

Des del dia en què es va presentar l’edició 101 del Tour de França tothom tenia en ment aquesta etapa, amb trams de llambordes. El que poca gent s’esperava és que aquell dia de juliol, a sobre, plogués. I el que ningú preveia és que el gran favorit i defensor del títol, Chris Froome, es baixés de la bicicleta després de caure, sense haver arribat encara als trams de llambordes. Vincenzo Nibali, ja de groc des del segon dia, va fer una brutal exhibició, arriscant-se en un terreny poc conegut per ell, però que va servir per fer inútil el tòpic de: “en aquestes etapes no es guanya el Tour però es pot perdre”, ja que ell el va guanyar allà.

boom-2L’italià va entrar tercer en meta, només per darrere del seu company Fuglsang i Lars Boom, vencedor de l’etapa, que donava a Holanda la seva primera victòria després de nou anys de sequera. Això vol dir que va creuar la línia d’arribada per davant d’homes com Cancellara, Sagan, Terpstra, Vanmarcke o Degenkolb. Contador va deixar-se més de dos minuts i mig amb l’italià, en una jornada on ell no va voler arriscar veient el que li havia passat a Froome. Les imatges dels corredors arribats enfangats a línia de meta, quedarà gravada en les nostres ments per un bon temps.

TDFR 2014 - stage - 5Aquesta cinquena etapa del Tour de França 2014 ha estat escollida pels nostres seguidors, per més d’un terç dels vots, com a moment de l’any que avui deixem. De lluny l’han seguit, empatats com a segon més votat, el colofó de la Vuelta a España en l’etapa d’Ancares amb el duel Contador-Froome que no vàrem poder gaudir a la gran ronda francesa i l’etapa final del Critérium de Dauphiné amb els mateixos protagonistes i tots els membres de la fuga -destacant Talansky- que van posar potes enlaire la cursa.

En pocs dies s’iniciarà una nova temporada que, de ben segur, ens tornarà a deixar imatges increïbles i que tornarem a posar-vos aquí perquè n’escolliu la millor, si la selecció de les deu imatges es fa difícil, serà un bon senyal. Bon any nou i a gaudir de les dues rodes, ens veiem a l’asfalt!

—-

Recompte de vots:

MOMENT % VOTS
#6: Tour de France, 5a etapa 32%
#5: Critérium du Dauphiné, 8a etapa 11%
#8: Vuelta a España, 20a etapa 11%
#2: Volta a Catalunya, 3a etapa 9%
#4: Giro d’Italia, 16a etapa 9%
#3: Ronde van Vlaanderen 8%
#1: Tirreno-Adriatico, 5a etapa 6%
#9: Mundials de ciclisme de Ponferrada, prova contrarellotge 5%
#10: Mundials de ciclisme de Ponferrada, prova en ruta 5%
#7: Tour de France, 10a etapa 4%
 TOTAL (128 vots) 100%

ESCULL EL MILLOR MOMENT DE L’ANY 2014


20/12/2014 – Només Ciclisme (@NomesCiclisme on Twitter)

S’abaixa el teló de 2014, un any que ha donat plors i alegries, però que ens ha obsequiat amb molts moments de gaudi i ens ha fet sentir orgullosos de poder seguir i estimar un esport que ens dóna imatges tan espectaculars. És per això que, com venim fent cada any, us proposem una selecció, ja difícil, dels que considerem 10 millors moments de la temporada, la vostra tasca, tampoc gens fàcil, és escollir entre un dels mateixos.

A continuació exposem els 10 millors moments seleccionats amb una breu descripció:

Moment #1: Tirreno-Adriatico, 5a etapa

Alberto Contador va començar a demostrar en la volta dels dos mars que aquesta temporada seria diferent a l’anterior, una de les pitjors de la seva trajectòria. Malgrat l’absència de Chris Froome i el vencedor de les dues anteriors edicions, Vincenzo Nibali, el de Pinto tenia a Nairo Quintana i Michal Kwiatkowski –líder aquell dia- com a màxims rivals. El corredor del Tinkoff-Saxo va vèncer en l’etapa del dia anterior a Selva Rotonda i les expectatives d’aquell dia era que la victòria se la jugarien al duríssim mur final de Guardiagrele, amb rampes del 30%. Contador no es va conformar i, veient-ne una oportunitat, va atacar a més de 30km pel final, al Passo Lanciano i es va desfer dels seus principals adversaris, Quintana i Kwiatkowski, amb el polonès d’una manera més ràpida que del colombià, que tampoc va poder aguantar el ritme del pinteny, que va enllaçar amb els fugats, on hi havia David de la Cruz, i els va rematar a la paret final. Kwiatkowski va perdre més de sis minuts i Contador va sentenciar la seva primera Tirreno-Adriatico.

***********************************************************

Moment #2: Volta a Catalunya, 3a etapa

La primera de les dues jornades als Pirineus de la ronda catalana va deixar gairebé enllestida la que seria la classificació general final, en una jornada de no gaire desgast, la victòria va ser lluitada a les darreres rampes de La Molina on, en una selecció al darrer quilòmetre, es van quedar els homes Top-4 de l’edició del Tour 2013: Froome, Quintana, Rodríguez i Contador, demostrant el gran cartell que presentava la Volta en la seva 94a edició. El de Parets del Vallès va ser el més fort i, en una de les seves peculiars arrencades, es va desfer dels rivals i va endur-se la seva primera victòria d’etapa –al 2010 es va fer només amb la general- a la ronda del país que el va veure néixer. Aquella victòria prometia un any molt bo pel Joaquim Rodríguez, que tenia el Giro d’Itàlia com a principal objectiu, i que havia descartat curses com la Tirreno-Adriatico per preparar a consciència la gran volta italiana amb concentracions en alçada al Teide. La caiguda a l’Amstel Gold Race li va truncar tota la resta de la temporada per dificultats en l’adaptació al canvi de programa.

***********************************************************

Moment #3: Ronde van Vlaanderen

Les etapes al pavé no solen fallar mai, Fabian Cancellara va endur-se el seu tercer Tour de Flandes a l’esprint en un grup molt reduït, demostrant que no només guanya marxant en solitari. La jornada –tràgica per l’accident de Vansummeren amb una espectadora- va començar a endurir-se quan l’Omega Pharma-QuickStep pujà el ritme del gran grup al Koppenberg. Va ser a l’antepenúltim mur quan Van Avermaet i Vandenbergh es van distanciar de la resta però va ser al següent mur, el d’Oude-Kwaremont, on tot es va començar a aclarir, allà ‘Spartacus’ va endurir el ritme d’una forma endiablada i que només Vanmarcke va poder seguir. El duet va caçar als altres dos capdavanters i es van jugar la victòria a l’esprint. El suís va superar els tres belgues, però sorprenentment Van Avermaet, que s’havia desgastat en l’escapada anterior.

Moment #4: Giro d’Italia, 16a etapa

Malgrat la polèmica, generada pel seu atac al descens a l’Stelvio quan l’organització havia demanat prudència per la neu, l’etapa de Nairo Quintana passarà a l’història del Giro per ser una jornada èpica. L’atac del colombià es va produir a 60km de meta, escapant-se amb un grup molt reduït format pel seu company Gorka Izagirre i després Hesjedal, Rabottini, Rolland i Sicard. Quintana es va desfer dels seus rivals en la lluita per la victòria d’etapa a les rampes de Val Martello, primer de Sicard i Rabottini, més tard de Rolland i, a l’últim quilòmetre, del vencedor de l’edició del 2012, Ryder Hesjedal. Nairo es va vestir de rosa, traient al seu compatriota, i líder aquell dia, més de quatre minuts en meta.

***********************************************************

Moment #5: Critérium du Dauphiné, 8a etapa

El duel Froome-Contador no va fallar a la Dauphiné, el primer dia, en la contrarellotge inicial, ja van ser primer i segon respectivament, com en la jornada següent, en un duel titànic amb infinits atacs del britànic però que el de Pinto va poder respondre a tots. Una caiguda de Froome el va deixar tocat pel final de la cursa que és l’avantsala del Tour. Contador es va fer amb el liderat en la penúltima jornada però el va perdre en la darrera, quan semblava que tot estava guanyat. Una etapa curta i molt boja, amb una fuga molt perillosa al davant que incloïa el tercer, cinquè, setè, desè, dotzè, catorzè, quinzè i setzè de la general entre d’altres (Talansky, Van den Broeck, Bardet, A. Yates, D. Navarro, Nieve, Kangert i Westra respectivament). L’aposta de l’americà del Garmin-Sharp va sortir exitosa i es va endur la general en un dia en què Mikel Nieve va endur-se la seva primera victòria amb l’Sky a la cima de Courchevel. Contador va intentar salvar el groc amb un atac que un Froome tocat ni tan sols va respondre. El duel al Tour prometia ser espectacular.

***********************************************************

Moment #6: Tour de France, 5a etapa

Des del dia en què es va presentar l’edició 101 del Tour de França tothom tenia en ment aquesta etapa, amb trams de llambordes. El que poca gent s’esperava és que aquell dia de juliol, a sobre, plogués. I el que ningú preveia és que el gran favorit i defensor del títol, Chris Froome, es baixés de la bicicleta després de caure, sense haver arribat encara als trams de llambordes. Vincenzo Nibali, ja de groc des del segon dia, va fer una brutal exhibició, arriscant-se en un terreny poc conegut per ell, però que va servir per fer inútil el tòpic de: “en aquestes etapes no es guanya el Tour però es pot perdre”, ja que ell el va guanyar allà. L’italià va entrar tercer en meta, només per darrere del seu company Fuglsang i Lars Boom, vencedor de l’etapa. Això vol dir que creuar la línia d’arribada per davant d’homes com Cancellara, Sagan, Terpstra, Vanmarcke o Degenkolb. Contador va deixar-se més de dos minuts i mig amb l’italià, en una jornada on ell no va voler arriscar veient el que li havia passat a Froome. Les imatges dels corredors arribats enfangats a línia de meta, quedarà gravada en les nostres ments per un bon temps.

***********************************************************

Moment #7: Tour de France, 10a etapa

Tan sols cinc dies després de l’abandonament de Froome, i en un dia que, en condicions normals, s’hauria fet servir com a jornada de descans però que no es va fer degut a ser la festa nacional francesa, aquell 14 de juliol li va tocar a Alberto Contador baixar de la bicicleta, amb una caiguda bastant dura que li va provocar un trencament a la tíbia. La bona preparació que havia portat a terme aquella temporada se’n va anar a norris. Malgrat voler continuar va haver de pujar, entre llàgrimes, al cotxe. El Tour, i la temporada deien, s’havia acabat per a ell. Vincenzo Nibali, ja sense rivals seriosos per a la lluita pel groc a París, va sentenciar la ronda gal·la abans de passar per l’equador de la cursa. El tauró no va tenir cap mena de rival a La Planche des Belles Filles i, superant sense pietat a un Joaquim Rodríguez amb objectius diferents als habituals abans de l’últim quilòmetre, va endur-se l’etapa i va vestir de nou un groc que ja no deixaria anar fins a París i que des del segon dia, només va cedir a Tony Gallopin en aquesta nova desafortunada etapa. L’italià va seguir demostrant la seva absoluta superioritat amb victòries a Chamrousse i Hautacam.

***********************************************************

Moment #8: Vuelta a España, 20a etapa

Els metges i l’equip ho veien molt difícil, el propi corredor impossible. La fractura de tíbia de Contador el va descartar de la Vuelta, però després d’una ràpida recuperació, el de Pinto va voler assistir a la sortida de Xerez però sense l’objectiu de disputar la general. Des del primer dia va estar concentrat i atent, i seguia negant que pogués optar a la victòria final. En els primers finals en alt va estar sempre al davant i se’l va veure fi. Ja en la 10a etapa, la mateixa que el va fer abandonar poc més d’un mes abans al Tour, va vestir el vermell que no va cedir fins a Santiago després d’una contrarellotge amb final a Borja. La victòria a Ancares fou el colofó final de la miraculosa exhibició del madrileny on, aguantant les envestides de Froome, que anava de menys a més, amb el seu ritme dur i constant, va rematar-lo als darrers quilòmetres. Contador va endur-se un premi prou merescut al seu excel·lent rendiment en aquesta temporada.

***********************************************************

Moment #9: Mundials de ciclisme de Ponferrada, prova contrarellotge

Després d’uns quants intents, Bradley Wiggins es va fer, per fi, amb el mallot irisat i amb la medalla d’or que l’acreditarà com a campió del món en la modalitat durant la següent temporada. El britànic, vingut de la pista, guanyador del Tour, Top-10 a la Paris-Roubaix i, novament, amb la intenció de tornar a la pista per preparar els Jocs de Rio 2016 i posar punt i final a la seva trajectòria, va anar de menys a més com sol ser habitual en les seves proves contra el rellotge. Perdent molt pocs segons en el primer punt intermedi, mai va tornar a ser superat pel seu màxim rival, Tony Martin, que va acabar perdent gairebé mig minut amb el Sir. Un premi just i merescut a la seva carrera. Els nous reptes del britànic per aquesta temporada són la París-Roubaix i el rècord de l’hora, amb el que possiblement faci rebentar el rellotge.

***********************************************************

Moment #10: Mundials de ciclisme de Ponferrada, prova en ruta

Què feia Polònia perseguint els escapats a 180km del final? Això era el que es preguntaven molts quan en la prova en ruta de Ponferrada els polonesos van començar a fer-nos veure que l’aposta de Michal Kwiatkowski per endur-se el mallot irisat era seriosa. A la prova li va mancar duresa i moviments per part d’homes com Cancellara, Nibali o Boonen que ni tan sols es van deixar veure. L’excel·lent treball dels polonesos va tenir premi, Kwiatkowski va veure l’oportunitat en el catorzè i darrer descens a l’alt de Confederación. No el va poder seguir ningú i a Dani Moreno, que liderava el gran grup en aquell moment, se li va escapar un home molt perillós, i més en aquell moment de la cursa. El corredor de l’Omega Pharma-QuickStep va enllaçar amb els capdavanters i els va deixar enrere amb facilitat a la pujada final al Mirador, les acceleracions al darrere per part de Rodríguez, Valverde o Gilbert, no van ser suficients per caçar el polonès que va entrar en meta amb temps suficient per saborejar la victòria. Gerrans, vencedor aquest any de la Liège-Bastogne-Liège, es va fer amb la plata i Valverde va sumar el seu quart bronze en uns Mundials.

***********************************************************

L’ENQUESTA ES TANCARÀ EL 31 DE DESEMBRE A LES 18H

——

mural

Modificacions en les normatives UCI per 2015


19/10/2014 – Javier Gilabert (@javigila on Twitter)

El màxim regulador del ciclisme mundial ha presentat alguns canvis en les regles de cara a la temporada 2015. Algunes d’elles tractaran d’evitar polèmiques aixecades en curses de la temporada actual o anteriors.

Dia 2 de juliol de 2013, el Tour té programada en la seva quarta etapa una contrarellotge per equips a Niça. Tony Martin, sent campió del món en la modalitat de crono individual, surt amb la seva cabra habitual amb detalls dels colors de l’Arc de Sant Martí en la mateixa. En acabar la prova, l’UCI decideix multar-lo amb 2.000 francs suïssos per dur aquesta decoració, antireglamentària ja que només té dret a dur-la en les CRI.

L'equip Omega Pharma-QuickStep en la CRE de Niça al Tour del 2013.

L’equip Omega Pharma-QuickStep en la CRE de Niça al Tour del 2013.

L’enuig de Patrick Lefevere era evident: “Bona feina UCI, destruint el vostre propi esport”

Altres com Geraint Thomas feien broma:

Doncs bé, l’UCI, en un intent d’apropar-se més als equips i corredors i de mostrar més empatia per ells, ha fet un canvi en aquesta -absurda- normativa i deixa que “el vigent campió del món en CRI estigui autoritzat a dur aquest tipus de decoració tant en crono individual com per equips”.

Un altre punt a canviar és en relació als impermeables. La gran majoria són de color negre i per TV és molt difícil distingir els corredors ja que no es veu ni la marca comercial de l’equip. Aquestes peces de roba protectores en cas de pluja, hauran de ser transparents o bé d’un dels principals colors de l’equip -a l’Sky o Trek no li afectaria gaire aquest canvi. A més, el nom de l’equip ha d’aparèixer en l’impermeable.

impermeable

En relació als organitzadors de les curses, els passos intermitjos -esprints o passos de muntanya- no caldrà que estiguin senyalitzats amb una pancarta enlairada, l’UCI permetrà que siguin panells ubicats a ambdós costats de la carretera i que siguin el suficientment alts per què tant corredors com els cotxes de la caravana els puguin situar.

Un pas de muntanya a la passada Volta a Catalunya. Hi ha vegades que cal fer autèntics invents per a penjar una pancarta d'aquestes.

Un pas de muntanya a la passada Volta a Catalunya. Hi ha vegades que cal fer autèntics invents per a penjar una pancarta d’aquestes.

En un intent de millorar la imatge verda d’aquest esport, els organitzadors tindran l’obligació d’ubicar una zona de residus just després d’una àrea d’avituallament i una altra just abans d’entrar en els darrers vint quilòmetres de cada cursa/etapa.

El Giro d'Itàlia va crear la "Green Zone" amb premi inclòs. L'equip del major nombre de bidons recollits en aquella zona era l'equip més verd.

El Giro d’Itàlia va crear la “Green Zone” amb premi inclòs. L’equip del major nombre de bidons recollits en aquella zona era l’equip més verd.

Per últim, de cara a aspectes organitzatius més generals, a partir de 2015 l’UCI ha decidit que tots els circuits continentals esdevinguin en un any natural, de l’1 de gener al 31 de desembre. Abans, els calendaris de l’Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceània Tour anàven de l’1 d’octubre al 31 de setembre i el de l’Europa Tour de l’1 de novembre al 31 d’octubre.

(+info: Rules Amendements – uci.ch)