Tot en joc


28/06/2014 – Manuel Pérez (@perezdiazmanuel on Twitter)

El major esdeveniment de l’any començarà la setmana que ve, i alguns equips ja han anunciat els nou homes que enviaran a la gran eixida de Yorkshire. Hi haurà canvis fins l’últim moment, i potser algun dels inscrits ni tan sols començarà la cursa, però els líders ja estan decidits, i els plans B en moltes ocasions també. Anem a repassar com plantejarà cada equip el Tour de França.

  • AG2R La Mondiale (ALM): Romain Bardet (1990) i Jean-Christophe Péraud (1977) seran probablement els millors de la general en una estructura que sol fer-ho bé a la classificació per equips. En la meua opinió, Bardet està preparat per acabar entre els 10 primers… sempre i quan supere la 5a etapa.
  • Astana Pro Team (AST): després d’una primera meitat de temporada molt discreta, què farà Vincenzo Nibali (1984)? En la meua opinió, lluitar per la victòria seria massa per ell ara mateix, però un lloc al podi és quasi una obligació. Veurem també quin és el paper de Jakob Fuglsang (1985): últim gregari o llop solitari?
  • Belkin-Pro Cycling (BEL): Bauke Mollema (1986) sembla preparat pel Tour, però quin pot ser un objectiu realista? També podria intentar lluitar per alguna victòria d’etapa. Un punt a favor seu? La presència de Sep Vanmarcke (1988), que serà molt útil a la 5a etapa (si no decideix anar per lliure aquell dia, clar).
  • BMC Racing Team (BMC): potser el recorregut no és el més adequat a Tejay van Garderen (1988), però el ciclista nord-americà necessita estar entre els primers. Tinc curiositat per veure Greg Van Avermaet (1985) i quins objectius persegueix: una victòria d’etapa, els punts, ajudar l’equip?
  • 13_saganCannondale (CAN): guanyarà Peter Sagan (1990) el mallot verd de nou? En la meua opinió, és el màxim favorit (i també podria endur-se una o dues etapes, clar). A banda d’això, poca cosa més. Què farà Damiano Caruso (1987)? Potser hauria de centrar-se en victòries parcials i la classificació de la muntanya.
  • FDJ.fr (FDJ): Arnaud Démare (1991) haurà de demostrar que l’equip no s’equivoca seleccionant-lo per al Tour. Una victòria seria una sorpresa, però. Quant a Thibaut Pinot (1990), és una incògnita. Condicions per acabar entre els 10 primers té, però la regularitat pot ser un problema.
  • Garmin-Sharp (GRS): després del Dauphiné, Andrew Talansky (1988) serà el líder d’un equip que sol organitzar una o dues emboscades a les etapes de muntanya. Ja no té l’avantatge de l’anonimat, però no em costa res veure’l entre els 10 primers.
  • Simon SpilakTeam Katusha (KAT): un estrany Tour el que té per davant Joaquim Rodríguez (1979). Sense els seus gregaris habituals, diu que vindrà a lluitar per victòries d’etapa, però tres setmanes són molt llargues i mai se sap. Simon Spilak (1986) és el teòric líder, però el seu rendiment en una gran volta està per demostrar.
  • Lampre-Merida (LAM): el campió del món, Rui Costa (1986), lluitant per la classificació general. Garanties? Cap, però la tercera victòria a Suïssa del portugués dóna esperances. Quant als esprints, Sacha Modolo (1987) podria donar la sorpresa i fer-se amb alguna victòria.
  • Lotto-Belisol (LTB): Jurgen van den Broeck (1983) reuneix les condicions necessàries per lluitar pel podi, però la seua mala sort és coneguda. Confie que enguany tornarà a fer un gran paper, com el 2010 i el 2012. André Greipel (1982), per la seua banda, haurà de demostrar que segueix sent un dels millors esprínters del món.
  • Movistar Team (MOV): tots per Alejandro Valverde (1980), que no es dóna per vençut i insisteix a lluitar pel podi de París. Tots sabem que el murcià és molt bon escalador, i que ha tastat les pedres durant la primavera, però també que les caigudes i punxades solen acarnissar-se amb ell. Complirà per fi el seu objectiu?
  • Omega Pharma-QuickStep Cycling Team (OPQ): Mark Cavendish (1985) porta sis Tours seguits guanyant almenys dues etapes, i enguany no hauria de ser una excepció. Està preparat Michal Kwiatkowski (1990) per disputar la general? Alguna cosa em diu que les seues característiques van més per altre costat, però potser m’equivoque.
  • Orica GreenEDGE (OGE): els australians han vingut per caçar etapes, i tenen homes molt bons per fer-ho. Simon Gerrans (1980) els dies de mitja muntanya i Michael Matthews (1990) els esprints amb dificultats semblen dues molts bones opcions.
  • Team Sky (SKY): Christopher Froome (1985) i els seus volen repetir victòria. Des del meu punt de vista, el britànic segueix sent el màxim favorit, si bé els resultats durant la primera part de la temporada han sigut inferiors als de l’any passat. De tota manera, la resta d’equips ja coneixen les febleses de l’Sky.
  • 13_kittelTeam Giant-Shimano (GIA): Marcel Kittel (1988) i John Degenkolb (1989) repetiran probablement els papers de l’any passat, escollint un esprínter segons el recorregut de cada etapa, tàctica que va donar tan bons resultats. Lluitar pel verd? Potser, però això significaria un plantejament diferent, i no crec que ho facen.
  • Team Europcar (EUC): Thomas Voeckler (1979) i el Tour són inseparables, tot i que el rendiment de l’alsacià sembla anar ressentint-se. Pierre Rolland (1986) va fer un magnífic Giro, i potser això l’elimina per la general, però la muntanya i una etapa seran de nou objectius al seu abast.
  • 13_contadorTinkoff-Saxo (TCS): Alberto Contador (1982) comptarà amb l’ajuda de Roman Kreuziger (1986) en la lluita pel seu 3r Tour de França. Quines són les possibilitats? A hores d’ara, sembla l’únic capaç d’impedir una victòria de Froome. A més, és coneguda la seua influència en el desenvolupament de la cursa.
  • Trek Factory Racing (TFR): què podem esperar de Fränk (1980) i Andy Schleck (1985)? Pregunta de difícil resposta: un lloc entre els 20 primers de la general? Oblidar-se d’això i buscar alguna victòria d’etapa? El més absolut anonimat? Els germans luxemburguesos són una total incògnita per a mi.
  • Cofidis, Solutions Credits (COF): Daniel Navarro (1983) torna al Tour com a líder d’un equip petit. L’any passat va fer una bona general sense cridar massa l’atenció, aprofitant un parell de fugues l’última setmana. Repetirà estratègia, o s’oblidarà de la general buscant etapes i la muntanya? Vull veure en ell un nou Moncoutié…
  • 13_frankIAM Cycling (IAM): Mathias Frank (1986) serà el líder de l’equip suís, però no sé si amb la participació del Tour podrà fer una bona general. En tot cas, estic segur que lluitarà fins l’últim dia de muntanya. Quant a Sylvain Chavanel (1979), sempre és benvingut, i alguna cosa em diu que s’endurà una victòria d’etapa.
  • Bretagne-Séché Environnement (BSE): Brice Feillu (1985) i Eduardo Sepúlveda (1991) podrien fer algunes coses els dies de muntanya. En tot cas, l’equip bretó voldrà fer-se veure el màxim possible, i no hauria d’haver-hi fuga en que no hi foren presents.
  • Team NetApp-Endura (TNE): Leopold König (1987) arribarà a l’eixida de Leeds amb la responsabilitat de fer una bona classificació general. El NetApp-Endura és un equip seriós, i segurament hauran fet una bona preparació. Ara haurem de veure si tot els va bé i tenen l’ocasió de lluitar per una victòria d’etapa.

All in the game
@perezdiazmanuel

El millor equip a la cursa més important


13/06/2014 – Manuel Pérez (@perezdiazmanuel on Twitter)

Potser els italians amb Sanremo i el Giro i els belgues amb les clàssiques siguen els únics equips que no consideren el Tour la cursa més important de totes. El Tour de França se celebra durant la segona meitat de la temporada, però la preparació comença molts mesos abans, durant l’hivern. Abans que acabe la temporada anterior, alguns ja saben si correran o no la gran volta francesa de l’any que ve.

12_barguilAltres no ho sabran fins una o dues setmanes abans. Els últims dies hi ha hagut dues notícies al voltant de decisions d’equips a l’hora d’excloure corredors del grup de nou que sortirà de Leeds el proper 5 de juliol, i tots dos tenien el Tour al punt de mira des de fa temps.

El cas de Warren Barguil, del Giant, s’assembla a situacions d’altres temporades: un corredor no amaga que l’any que ve canviarà d’estructura i el director esportiu decideix no dur-lo al Tour, amb l’objectiu que no guanye punts que després vagen a parar fora de l’equip. Tot i les noves normes de l’UCI -un tant per cent dels punts aconseguits per un corredor quedaran al seu antic equip-, novament un ciclista és castigat. De tota manera, Barguil és molt jove i tindrà moltes més ocasions de còrrer el Tour.

El segon cas ha fet molt més soroll: Bradley Wiggins no anirà a Yorkshire amb l’equip Sky. A diferència del cas de Barguil, el que amb el francés ha estat causa (el canvi d’equip) amb el britànic pot ser conseqüència: Froome tindrà tot el protagonisme, i la seua mala relació amb el campió olímpic contrarrellotge ha pesat més que l’estat de forma de Wiggins, que fa poc va vèncer a Califòrnia i no té la categoria que pensava al si de l’equip.

12_wiggins_froomeHi ha opinions a favor i en contra d’aquesta decisió (en Javier Gilabert ja va expressar el seu desacord fa uns dies). Els que veuen bé l’opció escollida per l’Sky diuen que l’ambient i la relació entre els corredors són tan importants com el que puguen aportat a la carretera, que tres setmanes són molt llargues i la convivència pot ser difícil, i que Froome no necessita Wiggins perquè ja té molts gregaris i molt bons.

En aquest cas estic d’acord amb en Javier: no dur Wiggins al Tour és una mala decisió. No només per la qüestió de respecte de què parlava l’anterior article, sinó per raons esportives: Wiggins és un corredor versàtil capaç de rendir a un bon nivell al pla, a la muntanya, i a les pedres. Podria ser l’alternativa si Froome no pogués acabar la carrera. A més, si el guanyador del Tour 2012 no és a l’eixida de Yorkshire, quina és l’alternativa?

Estic segur que en conèixer els nou ciclistes de l’Sky que començaran el Tour, almenys un d’ells tindrà menys arguments esportius que Wiggins.

This is me, yo, right here
@perezdiazmanuel

Decisions que t’enfonsen


06/06/2014 – Javier Gilabert (@javigila on Twitter)

1_wiggins_froome“Tal i com estan les coses, no hi seré a la sortida del proper Tour de França”, amb aquestes paraules, Sir Bradley Wiggins deixava anar ahir nit, en una entrevista en la BBC, la seva exclusió en ‘el 9’ del Team Sky per a la ‘Grande Boucle’.

La decisió presa per l’equip britànic és, per a mi, una enorme falta de respecte envers el guanyador del Tour de França de fa dos anys. No és que sigui un guanyador més, doncs va ser el primer britànic en pujar al graó més alt del podi de la ronda gal·la en les seves 99 edicions. El Tour, com ja va passar l’any 2007, surt d’aquí a un mes del Regne Unit, concretament de Yorkshire. La decisió d’acollir la ‘Grand Départ’ es va donar el 14 de desembre del 2012, cinc mesos després de la victòria del que era fins aleshores, cap de files de l’Sky.

1_wiggins_parisChristian Prudhomme, director del Tour, justificava la decisió d’aquesta elecció degut a “l’èxit de la sortida a Londres al 2007 i per la històrica victòria de Bradley Wiggins en la passada edició, portant un augment d’aficionats al ciclisme en el Regne Unit, fet que es va recalcar amb les proves ciclistes dels Jocs Olímpics de Londres al 2012” –on també Wiggins sortí victoriós enduent-se l’or en la prova contrarellotge. Semblava doncs, que la sortida de Yorkshire tenia una part d’homenatge cap al corredor que avui és notícia, perquè malauradament, el seu equip no el vol a la llista que liderarà el guanyador de la passada edició, Chris Froome.

Sí, el kenyà té tot el dret del món, com a vigent campió, a defensar el seu títol i ser el capità de l’Sky per a aquesta nova edició. Ara bé, aquest és un luxe que Bradley Wiggins no va poder gaudir l’any passat. Tot just acabar la temporada 2012, l’equip ja tenia decidit que portarien Froome al Tour i que Wiggins aniria al Giro d’Itàlia.

1_wiggins_californiaSeria obvi entendre que Wiggins no anés a la ronda gal·la si el seu estat de forma no fos l’adequat, però no és pas així. Ve de guanyar el Tour de Califòrnia al Maig amb una exhibició a la contrarellotge i una gran defensa en l’alta muntanya. A principis de temporada no va fer més que un meritori Top-10 –entrant amb el grup dels millors- a la París-Roubaix, la cursa que el té enamorat des de ben petit i que, en paraules seves, és l’única que el fa seure davant la televisió. Qui sap, les seves habilitats sobre l’empedrat el podrien haver col·locat en una bona posició a la general –o fins i tot, vestir el mallot groc- en la 5a etapa. Això potser espantava Froome.

Serà una autèntica pena, i a alguns ens omplirà de ràbia, que Sir –honor que Froome encara no té- Wiggins no pugui sentir l’alè de la seva gent el proper 5 de Juliol amb el tret de sortida de la 101a edició del Tour. De cara a la temporada vinent, el pistard que, juntament amb Chris Hoy, és l’esportista britànic amb més medalles olímpiques, haurà d’escollir un equip que el vulgui i, sobretot, el respecti. Tot i que per desgràcia, el que no podrà fer és tornar al Juliol de 2014.

1_wiggins_roubaixSir Bradley Wiggins hauria de sentir-se traït per un equip que, en el moment de la seva aparició, l’any 2010, el va fitxar a última hora perquè fos el cap de files de l’il·lusionant projecte de Brailsford quan el corredor britànic encara tenia contracte en vigor amb el Garmin de Vaughters.

-

Per acabar, adjunto el següent vídeo de l’organització del Tour, en favor del respecte cap als corredors en cursa. En ell apareix Froome dient: “Respect our efforts”. Doncs això, que comenci respectant els esforços de Wiggins.

La paraula D


29/05/2014 – Manuel Pérez (@perezdiazmanuel on Twitter)

El ciclisme, a més de practicar-lo i veure’l a la televisió, el parlem i l’escoltem, l’escribim i el llegim, o siga que cal anar amb compte a l’hora d’escollir les paraules que fem servir. No em referisc només a l’abús d’adjectius com “èpic” i “mític” (algunes etapes són èpiques abans de començar, hi ha ciclistes mítics que fa dos o tres anys estaven en actiu), sinó a una paraula tabú, la que comença per D.

11_kittelTornem enrere un parell de setmanes, a la tercera etapa del present Giro, que arribava a la capital d’Irlanda. Victòria de Kittel a l’sprint, després d’uns últims 150 espectaculars. Podria dir-se que va ser una actuació “increïble”? Que la seua velocitat va ser “extraordinària”? Que per tal de guanyar va haver de fer un esforç “sobrehumà”? Potser pensareu que estic sent massa detallista, i sospitant sense motius d’un dels millors sprinters del món, però, què amaguen paraules com les que he assenyalat? Si algú fa una cosa increïble, això no podria significar que no és real? Assolir una velocitat extraordinària, pot implicar recòrrer a mètodes obscurs? I un esforç sobrehumà, no vol dir que va més enllà de l’humanament possible?

Potser estiga exagerant, clar, però també és cert que el nombre d’escàndols que ha patit el ciclisme per culpa de la paraula D també és exagerat. Més enllà de comparacions amb altres esports, és evident que el nostre esport té un greu problema amb els que volen fer trampes.

Giro d'Italia - Stage FourteenLa qüestió que propose és la següent: és legítim sospitar de ciclistes el rendiment dels quals resulta sorprenent? Recordem el cas de Mauro Santambrogio la temporada passada: abans del Giro ja va destacar a la Tirreno-Adriatico, i durant la gran volta italiana molts se sorprengueren dels seus resultats (victòria d’etapa inclosa). Quan es conegué la notícia del seu positiu, molta gent s’afanyà a dir que ells ho veien venir, que no podia ser, que era evident que Santambrogio practicava la paraula D.

Pot algú ser un bon aficionat al ciclisme, un autèntic amant de l’esport i l’espectacle, i al mateix temps exposar de forma raonada els seus dubtes sobre la neteja d’alguns ciclistes, equips o entrenadors? Treure conclusions de comportaments estranys, lligar caps solts i compartir les nostres idees amb els demés, significa que fem mal al món del ciclisme? Quan observem un patró que es repeteix i acaba esclatant un altre escàndol de la paraula D, val la pena assenyalar-ho abans que siga massa tard?

Acàs negar el problema no contribueix al seu agreujament?

Dope on the damn table
@perezdiazmanuel

Ciclistes que canvien


16/05/2014 – Manuel Pérez (@perezdiazmanuel on Twitter)

Alejandro Valverde, Roma Maxima 2014Ha sigut curiós seguir la trajectòria d’Alejandro Valverde durant els primers mesos de la temporada: després del seu decepcionant paper al Mundial de Florència (i una temporada plena de llocs d’honor però victòries escasses i de poca importància), enguany ha canviat, en alguns moments, la seua manera de còrrer. Atacant des de lluny en algunes clàssiques 1.1, posant-se a prova sobre les pedres, i tenint unes Ardennes estranyes (victòria a la Fletxa Valona inclosa), el ciclista murcià ha demostrat que tenir trenta-quatre anys no és obstacle per a canviar d’estratègia. Revisem altres casos.

Joaquim Rodríguez arribà al Katusha amb trenta-dos anys, i des d’aleshores els seus resultats no han parat de millorar: victòries d’etapa i podis a les tres grans, medalla al Mundial, monuments i voltes d’una setmana, etcètera. El cas és que després de comprovar les limitacions de la seua manera de còrrer (la poca capacitat contrarrellotge al Giro 2012, el poc risc tàctic a la Volta 2013) ha sigut capaç de reorientar la seua trajectòria: l’etapa d’Annecy del Tour 2013 n’és prova. Al Giro té l’ocasió de demostrar que és capaç de fer-se amb una gran volta -però des d’ahir se li va acabar el somni. Molts diuen que ho mereix.

L’any 2009 Cadel Evans acabà tercer de la Volta a Espanya, però tal volta podria haver guanyat de no ser per una punxada inoportuna. Mai ho sabrem. El cas és que aquell podi coincideix amb un canvi en la seua manera de còrrer, amb major agressivitat i treient-li tot el suc a la seua indiscutible potència: campionat del món, Fletxa Valona i, sobre tot, el Tour 2011, vençut gràcies a la lectura tàctica de la cursa, atacant quan calia (baixant) i defensant-se quan va ser necessari (pujant).

10_wiggins_roubaixL’evolució de Bradley Wiggins és d’allò més sorprenent i provoca no pocs alçaments de celles: contrarrellotgista i poca cosa més durant els seus primers anys de carrera, després va ser 4t al Tour 2009, 3r a la Vuelta 2011 i 1r al Tour 2012, i aquesta primavera l’hem vist al grup que es jugà la victòria camí de Roubaix. Pocs corredors poden tenir un currículum més excèntric. Quin serà el seu pròxim objectiu? Tornar als orígens i buscar l’or mundialista (ja té l’olímpic)? Tornarà el Wiggins escalador al Tour 2014? Potser li entrarà curiositat pels sprints?

Un corredor en procés de reconversió és Rui Costa. Durant les darreres temporades ha sigut un corredor especialista en curses d’una setmana, amb bona capacitat per caçar etapes en voltes grans. Aquesta temporada ha canviat d’equip i d’objectius: després d’una primavera carregada de segons llocs, i unes clàssiques molt discretes, amb els pròxims Volta a Suïssa i Tour de França veurem si és capaç de lluitar per fer una bona general en una volta de tres setmanes. Des d’aquest punt de vista, no véncer per tercera vegada a Suïssa podria ser fins i tot una bona notícia.

10_luisle_tropFinalment, Luis León Sánchez. Durant unes temporades va ser uns dels ciclistes amb millors resultats: com oblidar la seua punteria al Tour de França, on va guanyar quatre etapes entre 2008 i 2012. L’any passat va ser per oblidar: apartat pel seu equip després d’anys de rumors sobre la seua implicació en l’Operació Puerto, acabà per canviar d’equip. Ara, al Caja Rural, és cap de ratolí: un conjunt petit treballarà per ell, però només podrà còrrer contra els millors en unes quantes curses. Ara mateix és un dels ciclistes amb més dies de competició i, segurament, viatges fora del circuit tradicional.

And then he dropped the bracelets
@perezdiazmanuel

Només Ciclisme 10

Giro d’Itàlia 2014: Ordre de sortida CRE a Belfast


08/05/2014 – Només Ciclisme (@NomesCiclisme on Twitter)

Ordre de sortida de la CRE de la 1a etapa: Belfast (NI) – Belfast (NI) (21,7 km) [+info]

Ordre Equip Hora de sortida (Hora local) Hora de sortida (CET)
1 COLOMBIA (COL) 17:50 18:50
2 ORICA GREENEDGE (AUS) 17:55 18:55
3 TINKOFF-SAXO (RUS) 18:00 19:00
4 FDJ.fr (FRA) 18:05 19:05
5 TEAM KATUSHA (RUS) 18:10 19:10
6 MOVISTAR TEAM (ESP) 18:15 19:15
7 LOTTO BELISOL (BEL) 18:20 19:20
8 TREK FACTORY RACING (USA) 18:25 19:25
9 BELKIN-PRO CYCLING TEAM (NED) 18:30 19:30
10 TEAM EUROPCAR (FRA) 18:35 19:35
11 LAMPRE-MERIDA (ITA) 18:40 19:40
12 TEAM SKY (GBR) 18:45 19:45
13 CANNONDALE (ITA) 18:50 19:50
14 TEAM GIANT-SHIMANO (NED) 18:55 19:55
15 AG2R LA MONDIALE (FRA) 19:00 20:00
16 ANDRONI GIOCATTOLI-VENEZUELA (ITA) 19:05 20:05
17 GARMIN SHARP (USA) 19:10 20:10
18 BARDIANI CSF (ITA) 19:15 20:15
19 BMC RACING TEAM (USA) 19:20 20:20
20 OMEGA PHARMA-QUICKSTEP (BEL) 19:25 20:25
21 ASTANA PRO TEAM (KAZ) 19:30 20:30
22 NERI SOTTOLI (ITA) 19:35 20:35
(c) La Presse

(c) La Presse

(Font: RCS)

Victòries insuficients


01/05/2014 – Manuel Pérez (@perezdiazmanuel on Twitter)

Les competicions ciclistes, a diferència d’altres espectacles esportius, no sempre tenen un guanyador clar. Sempre hi ha algú que creua en primer lloc la línia de meta, és clar, i això en una clàssica és el més important, però a les curses per etapes una victòria parcial pot tenir un sabor amarg. Repassem alguns exemples.

La victòria de Tom-Jelte Slagter a la 7a etapa de la darrera París-Niça, després d’haver perdut totes les seues opcions a la general el dia anterior.

La victòria de Richie Porte a la 5a etapa del darrer Tour Down Under, insuficient per aixecar-lo al podi final en un dels objectius de la temporada.

9_purito_narancoLa victòria de Joaquim Rodríguez a la 19a etapa de la Volta a Espanya 2013, la vuitena del seu compte particular, que no va valdre per posar-lo al podi.

La victòria de Rigoberto Uran a la 10a etapa del Giro 2013, el dia que Wiggins demostrà que no podria lluitar per la victòria final. Des del punt de vista del corredor va ser una gran victòria, però des del punt de vista de l’equip va ser un premi insuficient en comparació amb els objectius establerts.

9_froome_pbfLa victòria de Christopher Froome a la 7a etapa del Tour 2012, després d’haver perdut 1’25″ el segon dia i, per tant, haver renunciat a tota possibilitat de ser el líder de l’equip en una cursa que podria haver guanyat. En aquest cas l’amargor correspon al ciclista (que podria haver passat?) i no a l’equip.

La victòria de Roman Kreuziger a la 19a etapa del Giro 2012, després d’haver dit adéu a la possibilitat d’una bona general un parell de dies abans.

La victòria de Janez Brajkovic a la 3a etapa de la Volta a Catalunya 2012, el dia que s’anularen les diferències de temps a causa de la meteorologia.

El que vull assenyalar és com, al ciclisme, és possible que una victòria semble insuficient. Tot depén dels objectius assenyalats al començar la cursa.

(El cas contrari també és possible: guanyar sense guanyar. Mireu el cas de Valverde amb la Volta a Espanya 2009, per exemple)

Maybe we won
@perezdiazmanuel

Només Ciclisme 09